En aquesta tesi s’ha desenvolupat una recerca teòrica i empírica de l’efecte rebot directe i_x000D_ indirecte causat per les millores d’eficiència energètica, centrada –pel que fa la vessant_x000D_ empírica de la recerca– en les millores d’eficiència en el conjunt de serveis energètics que_x000D_ utilitzen electricitat a les llars a Catalunya._x000D_ L’efecte rebot directe d’un servei energètic es produeix quan una millora en la seva_x000D_ eficiència energètica no es tradueix en tot l’estalvi energètic que potencialment s’hauria_x000D_ de produir en aquell àmbit. Això és degut a què la millora produeix un abaratiment del_x000D_ cost del servei energètic, que s’acaba traduint en una major demanda d’aquest,_x000D_ compensant total o parcialment l’estalvi derivat de la major eficiència. L’efecte rebot_x000D_ indirecte es produeix quan la millora d’eficiència modifica els patrons de consum,_x000D_ produint l’increment en el consum d’altres béns i serveis que també necessiten energia_x000D_ per a ser produïts._x000D_ Malgrat hi ha consens entre la comunitat científica sobre el fet que l’efecte rebot existeix,_x000D_ hi ha discrepàncies a l’hora de determinar la seva magnitud. Mentre alguns sostenen que_x000D_ una millora de l’eficiència produeix cert estalvi d’energia, encara que menor que el_x000D_ potencial, altres afirmen que després d’una millora de l’eficiència es produeix un augment_x000D_ net del consum d’energia, produint‐se el que a la literatura s’anomena backfire (també_x000D_ conegut com a Paradoxa de Jevons o postulat de Khazzoom‐Brookes). Un problema clau a_x000D_ l’hora de resoldre aquesta confrontació és que no és possible portar a terme experiments_x000D_ històrics “controlats” per a veure si l’ús energètic és major o menor que si no hi haguessin_x000D_ hagut guanys en l’eficiència energètica._x000D_ En primer lloc s’ha realitzat una anàlisi metodològica i empírica de l’efecte rebot directe, a_x000D_ partir de l’estimació d’elasticitats preu de la demanda d’electricitat. Aquesta primera part ha consistit en una anàlisi de la literatura i dels principals desenvolupaments_x000D_ metodològics, així com en l’especificació i estimació d’un Model d’Efectes Fixos (MEF)_x000D_ combinat amb un model de Mecanisme de Correcció d’Error (MCE), amb dades de panell,_x000D_ que ha proporcionat l’efecte rebot directe a Catalunya per a l’àmbit mencionat._x000D_ Mitjançant les tècniques economètriques mencionades s’han obtingut unes estimacions_x000D_ de ‐0,36 de l’elasticitat preu de la demanda d’electricitat a curt termini i de ‐0,49 a llarg_x000D_ termini a Catalunya. També s’ha obtingut una estimació de ‐0,86 de l’elasticitat preu de la_x000D_ demanda d’electricitat per a refrigeració a les llars a llarg termini. Això implicaria un_x000D_ efecte rebot directe del 36% a curt termini i del 49% a llarg termini, per al conjunt de_x000D_ serveis energètics que utilitzen electricitat a les llars; i del 86% per a la refrigeració_x000D_ domèstica a llarg termini. Les estimacions per a la refrigeració domèstica no s’han_x000D_ considerat prou concloents, donades les poques observacions amb les que s’han realitzat_x000D_ les estimacions economètriques._x000D_ Posteriorment s’ha fet una anàlisi teòrica i empírica de l’efecte rebot directe i indirecte_x000D_ estàtics per al mateix àmbit, a partir del desenvolupament d’un model Input‐output_x000D_ generalitzat de l’electricitat per a Catalunya combinat amb un model re‐spending que_x000D_ determina els nous patrons de consum a les llars després d’una millora d’eficiència_x000D_ energètica._x000D_ En aquesta fase s’han determinats diversos escenaris per a la simulació en els models._x000D_ S’han construït dos escenaris més probables, un escenari basat en la distribució dels_x000D_ estalvis monetaris assolits per la millora d’eficiència segons les elasticitats renda de cada_x000D_ bé i servei; i un segon basat en una distribució dels mateixos segons la proporció que_x000D_ suposa la despesa del bé o servei sobre el total de despesa a les llars._x000D_ Aquests han proporcionat un efecte rebot directe i indirecte estàtic d’entre el 36,57% i el_x000D_ 36,54% en el curt termini i entre el 49,53% i el 49,52% en el llarg termini, el que suposa_x000D_ que una millora de l’eficiència de l’electricitat a les llars catalanes que hagués de suposar un estalvi d’electricitat de 10 unitats, acabaria produint un estalvi de 6,4 unitats en el curt_x000D_ termini i de 5,1 unitats en el llarg termini._x000D_ A partir d’aquest model i de la construcció d’escenaris extrems, s’han analitzat, des d’una_x000D_ vessant estructural, diversos aspectes rellevants de les relacions entre tecnologia, efecte_x000D_ rebot, consum sostenible, estructura productiva d’una economia i consum de recursos._x000D_ Finalment, s’han analitzat breument les principals mesures per a fer front a l’efecte rebot,_x000D_ fent especial èmfasi en els instruments econòmics de fiscalitat ambiental. Aquests_x000D_ instruments es poden dividir principalment en els instruments de sensibilització,_x000D_ informació, els normatius, els instruments econòmics i, en general, aquells que incideixen_x000D_ en el comportament del consumidor._x000D_ A part dels desenvolupaments metodològics, els resultats empírics, i les troballes en_x000D_ relació a les interdependències entre tecnologia, consum, estructures productives i_x000D_ tipologies d’efectes rebot, una de les principals conclusions de la recerca és que les_x000D_ polítiques basades en la millora de l’eficiència energètica, orientades a reduir el consum_x000D_ de recursos, les emissions de contaminants i, en definitiva, la lluita contra el canvi_x000D_ climàtic, han d’anar acompanyades de mesures addicionals que contrarestin l’efecte_x000D_ rebot._x000D_ Fins i tot en escenaris on l’efecte rebot directe a les llars resulta ser baix, es produeixen_x000D_ altres mecanismes, derivats de la nova despesa dels estalvis monetaris i dels efectes_x000D_ d’una millora de la productivitat sobre el creixement econòmic, que fan que l’efecte rebot_x000D_ total pugui resultar molt elevat, incloent la possibilitat de que es produeixi un increment_x000D_ en el consum d’energia, és a dir, la paradoxa de Jevons.