La dislipèmia i la hipertensió són factors clàssics de risc cardiovascular, relacionats amb el desenvolupament de l’arteriosclerosi. Donat a què el colesterol de la lipoproteïna d’alta densitat (HDL) ha estat inversament relacionat a l’aterogènesi, les teràpies han estat focalitzades en incrementar el colesterol HDL. Assaigs clínics que han fet augmentar el colesterol HDL han estat associats a un increment de mortalitat, tot i que en estudis recents aquesta ha estat atribuïda a efectes secundaris de la medicació. A més, últimament s’ha publicat que variants genètiques que predisposen a tenir un colesterol-HDL elevat no estan associades a tenir menys risc de patir un event coronari. Tot això ha fet que la funcionalitat de l’HDL sigui considerada com un aspecte més important que la seva quantitat. Els compostos fenòlics (CF) de l’oli d’oliva (OO) són protectors front malalties coronàries del cor incrementant la concentració de colesterol HDL, disminuïnt in vivo el dany oxidatiu a lípids, activant la funció de l’HDL, i millorant la funció endotelial. En aquest context, l’enriquiment de l’oli d’oliva verge (OOV) amb CF és una estrategia prometadora que permet no incrementar el greix consumit, no obstant aquest enriquiment podria tenir una doble acció perquè un excés d’antioxidants podria també revertir-los a pro-oxidants. Olis d’oliva verge funcionals amb antioxidants complementaris, acord amb la seva relació estructura/activitat, podria ser una opció adequada per obtenir més efectes beneficiosos._x000D_
L’objectiu d’aquest present treball va ser investigar, en humans amb risc cardiovascular, si: (i) un OO verge enriquit amb els seus compostos fenòlics (OOVF; 961 ppm) modula l’expressió gènica de gens relacionats amb l’eflux de colesterol i la funció endotelial, comparat amb un OO verge (OOV; 289 ppm); i si (ii) OOs verge funcionals, un enriquit amb els seus CFOO (OOFV; 500 ppm) i un altre amb els seus CFOO (250 ppm) més CF de la farigola (250 ppm) (OOFVT; total: 500 ppm), podria millorar propietats relacionades amb la funcionalitat de l’HDL en comparació amb un OO verge control (OOV; 80 ppm)._x000D_
Dos assaigs clínics, creuats, aleatoritzats, doble cecs i controlats han estat realitzats: (i) 13 humans pre-/hipertensos van rebre una dosi única de 30 mL de OOV (289 ppm) i OOFV (961 ppm); i (ii) 33 individus hipercolesterolèmics van ingerir 25 mL/dia durant 3 setmanes de OOV (80 ppm), OOVF (500 ppm), i OOVFT (500 ppm)._x000D_
Els resultats indiquen que una dosi única d’OOVF va incrementar l’expressió gènica de gens relacionats amb l’eflux de colesterol comparat amb el consum de OOV, concretament d’ATP binding cassette transporter-A1, scavenger receptor class B type 1, peroxisome proliferator-activated receptors (PPARBP, PPARα, PPARγ, PPARδ), i CD36. A més, aquest consum va augmentar la hiperèmia isquèmica reactiva comparat amb el d’OOV. En aquest sentit, una disminució de l’inhibidor de l’activador del plasminogen-1 va ser observada després de l’OOVF comparat amb l’OOV. Una intervenció sostinguda d’OOVFT va incrementar el percentatge de la subclasse gran d’HDL en comparació a la d’OOV, i també va augmentar els ratios colesterol esterificat/colesterol lliure i fosfolípids/colesterol lliure en HDL comparat amb les intervencions d’OOV i OOVF. A més a més, el consum d’OOVFT va incrementar la massa de lecitin colesterol acil transferasa comparat amb el d’OOV._x000D_
En conclusió, un consum postprandial d’OOVF millora la transcriptòmica de l’eflux de colesterol, la funció endotelial, i els marcadors de inflamació. També, els beneficis aconseguits amb el consum sostingut de OOVFT sobre el perfil funcional d’HDL han estat demostrats. Els resultats d’aquests estudis suggereixen que el OOVF i el OOVFT podrien ser eines dietètiques útils en el maneig de pacients amb risc cardiovascular.
| Data del Ajut | 12 de nov. 2015 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Supervisor | Montserrat Fitó Colomer (Director/a) |
|---|
EFFECTS OF PHENOL-ENRICHED OLIVE OILS ON HDL AND ENDOTHELIAL FUNCTIONS IN CARDIOVASCULAR RISK INDIVIDUALS
Farràs Mañé, M. (Autor). 12 de nov. 2015
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Farràs Mañé, M. (Autor), Fitó Colomer, M. (Director/a),
12 de nov. 2015Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral