Efectos fenotípicos y resistencia asociada a la adaptación de Listeria monocytogenes a concentraciones subinhibitorias de desinfectantes de uso alimentario

Resum

La seguretat alimentària és un dels principals reptes de la indústria alimentària actual, i la higiene de superfícies industrials és un punt crític, sobretot en entorns de post processament. La presència de biofilms, zones de difícil accés i l'aplicació desigual de desinfectants poden exposar els bacteris a concentracions subinhibitòries de biocides, afavorint adaptacions que comprometen l'eficàcia higiènica._x000D_ Listeria monocytogenes, per la seva capacitat de formar biofilms, resistir ambients hostils i adherir-se a superfícies, és un patogen persistent rellevant per a la salut pública. Aquesta tesi doctoral avalua l’impacte de l’exposició prolongada a dosis subinhibitòries de tres desinfectants habituals clorur de benzalconi (BKC), àcid peracètic (PAA) i hipoclorit sòdic (HS) sobre diversos fenotips de L. monocytogenes: formació de biofilms, hidrofobicitat superficial, resistència a antimicrobians i supervivència en formatge Mahón-Menorca._x000D_ Inicialment, es va avaluar la susceptibilitat als desinfectants. El BKC fou el més eficaç contra les soques salvatges, però també el que va induir major tolerància després de l’adaptació, amb increments de fins a 70 vegades en la MIC. L’HS requerí concentracions molt més altes per ser bactericida, mentre que el PAA mostrà una eficàcia intermèdia. L’anàlisi multivariant revelà que HS provocà els canvis fenotípics més marcats._x000D_ La formació de biofilms es va mantenir elevada després de l’adaptació a BKC, amb estructures més compactes i organitzades. En canvi, l’adaptació a PAA i HS reduí l’adhesió en algunes soques, tot i que es van observar cúmuls cel·lulars aïllats._x000D_ L'hidrofobicitat superficial, analitzada amb la tècnica MATS, va augmentar significativament en soques adaptades a PAA i HS. Les soques salvatges eren majoritàriament dèbilment hidrofòbiques (<20%). No obstant això, no es trobà correlació directa entre hidrofobicitat i biofilm, suggerint mecanismes reguladors diferents._x000D_ Les soques salvatges van mostrar sensibilitat elevada als antibiòtics, però l’adaptació a BKC va incrementar significativament la resistència, especialment a antibiòtics clínics com ampicil·lina i gentamicina. El 85% de les soques adaptades a BKC es classificaren com a multiresistents. El PAA no induí canvis fenotípics destacables, mentre que l’HS provocà respostes variables segons la soca._x000D_ Finalment, es va estudiar la supervivència de la soca CECT 5672 (salvatge i adaptada) en formatge Mahón-Menorca semicurat i curat. Les soques adaptades a BKC van mostrar major persistència, especialment al formatge curat. Les soques adaptades a HS també persistiren més temps, mentre que l’adaptació a PAA no aportà cap avantatge clar._x000D_ En conclusió, l’adaptació a BKC representa el major risc sanitari, en afavorir persistència i multiresistència. L’HS tingué un efecte intermedi i el PAA es mostrà com el desinfectant més segur. Aquests resultats destaquen la importància d’estratègies de desinfecció racionals, evitant exposicions subinhibitòries i afavorint la rotació de biocides. Comprendre l’adaptació bacteriana és clau per evitar la selecció de soques resistents i protegir la salut pública.

Data del Ajut	28 d’oct. 2025
Idioma original	Espanyol
Institució adjudicatària	Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Supervisor	Carolina Ripollés Àvila (Director/a)