Efectividad y seguridad de los nuevos tratamientos para la psoriasis moderada- grave en la práctica clínica real

Resum

Les dades d’efectivitat i seguretat d’un fàrmac a la vida real es consideren essencials per a ponderar els resultats dels assaigs pivotals per a la presa de decisions dels clínics. _x000D_ L’objectiu va ser el de avaluar l’efectivitat i seguretat de nous fàrmacs per al tractament de la psoriasi moderada-greu. Es van realitzar tres estudis multicèntrics, observacionals i retrospectius. El primer d’ells va avaluar l’efectivitat i seguretat d’ustekinumab 90mg en una cohort de pacients amb un pes ≤100kg a les 24 setmanes. Els altres dos van avaluar l’efectivitat i seguretat d’apremilast a les 52 setmanes i de guselkumab a les 24 setmanes._x000D_ En el primer treball es van incloure 74 pacients. El PASI basal (DE) mig va ser de 7.9 (4.8), 3.3 (3.5) a la setmana 16 i 2.2 (2.4) a la setmana 24. En aquest punt temporal, el 69.7% dels pacients van aconseguir un PASI ≤3, el 56.1% el PASI 75 i el 31.8% el PASI 90. No es van observar diferències significatives segons l’ IMC de sobrepès o obesitat (p=0.995). En el grup de pacients que havia estat tractat prèviament amb UST 45 mg amb resposta insuficient, el PASI mig (DE) va ser de 2.7 (2.6) a la setmana 24 i el 63% va aconseguir el PASI ≤3. Respecte a la seguretat, no es van informar esdeveniments adversos (EA) greus. _x000D_ La sèrie de guselkumab va incloure 343 pacients. A les 24 setmanes, el PASI mig va disminuir de 11.1 (7.3) a 1.7(2.8), un 85.9% de pacients va aconseguir el PASI ≤4 i un 77.9% el PASI ≤2. En paràmetres de milloria relativa, un 59.4% dels pacients van aconseguir el PASI 90 i el 49.0% el PASI 100. A l’anàlisi multivariant es va observar que un IMC ≥30 (OR 0.44;95% IC [0.22-0.88]) i una major exposició a teràpia biològica prèvia (OR 0.69; 95% IC [0.56-0.84]) disminueixen la probabilitat d’aconseguir el PASI ≤2 a les 24 setmanes: La presencia d’EA va ser infreqüent (9,9%), sent motiu de suspensió només en 9 pacients (2.6%)._x000D_ La cohort d’ apremilast va incloure 292 pacients amb psoriasi en placa i 85 amb psoriasi palmoplantar. El PASI mig basal dels pacients amb psoriasi en placa va ser de 10.7 (7.0), disminuint a 3.0 (4.2) a les 52 setmanes. Als 12 mesos, un 73.6% dels pacients van aconseguir un PASI ≤3. En paràmetres de PASI relatiu, un 49.7 % va aconseguir el PASI 75 i un 26.5% el PASI 90 a la setmana 52. En el grup de psoriasi palmoplantar, el physician global assessment (PPPGA) mig inicial va ser de 4.2 (5.2) i es va reduir a 1.3 (1.3) a les 52 setmanes. La supervivència del fàrmac va ser del 54.9% als 12 mesos. Els principals motius de discontinuació van ser la pèrdua d’eficàcia (23.9%), seguida de la presencia d’EA (15.9%). A la nostra sèrie el 47% dels pacients va presentar algun EA, sent els més freqüents els de tipus gastrointestinal. _x000D_ Els treballs presentats en aquesta tesi representen un reflex encertat, contemporani i en temps real dels resultats de la revolució terapèutica en psoriasi i han estat les series més nombroses per a cadascun dels fàrmacs. Els estudis reflecteixen, per un costat, que l’objectiu terapèutic es diferent a la pràctica clínica dels assaigs clínics, destacant el PASI absolut com a paràmetre d’èxit terapèutic enfront a la millora relativa dels assaigs pivotals i, per un altre costat, que el perfil de pacient de la pràctica clínica diària real es més complex. Respecte a la seguretat dels fàrmacs, la pràctica clínica també reflexa la freqüència dels EA i la tolerabilitat dels diferents tractaments.

Data del Ajut	21 de des. 2022
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Manuel Carrascosa Carrillo (Director/a)