Ductile deformation of the Pyrenean hinterland during the Alpine collision: The case of the proximal Iberian margin in the Eaux-Chaudes massif (west-central Pyrenees)

Resum

La deformació Alpina al cor de la serralada dels Pirineus és poc coneguda degut a la forta erosió de les roques post Paleozoiques resultant de l’extensa exhumació. Les calcàries del Cretaci superior del massís d’Eaux-Chaudes, envoltades de roques Paleozoiques a la part més interna del Pirineu centre-occidental, presenten evidències de deformació dúctil complexa i estructures de gran escala, amb un estil estructural que no havia estat descrit abans per a la col·lisió Alpina en aquesta serralada. Aquesta tesi proposa una nova interpretació de l’estructura i evolució per al massís d’Eaux-Chaudes, situat originalment en el marge Ibèric del rift Mesozoic. L’estudi paleotermal i microestructural de les calcàries del Cretaci superior emfasitzen la ductilitat ocorreguda durant el principal estadi de deformació col·lisional. L’orogènia Pirinenca va iniciar-se amb la flexió del marge Ibèric profunditzant cap al nord, evidenciada per la sedimentació del flysch Campanià-Maastrichtià. Amb la progressió de la col·lisió dels marges Ibèric i Europeu l’efecte de la flexió es va veure incrementat aprofundint fortament el futur massís d’Eaux-Chaudes. El clímax dels principals processos de deformació es va desenvolupar en un marc de temperatures moderadament elevades, així com ho indiquen les estructures dúctils, la foliació i la lineació penetrativa. El granit d’Eaux-Chaudes controla el desenvolupament del plec ajagut de gran escala (fold nappe) en consonància amb dos nivells efectius de desenganxament, un a la part més alta del basament (al Silurià), i l’altre en una làmina al·lòctona d’evaporites del Keuper emplaçada per la principal estructura que controla la inversió del marge (el sistema d’encavalcaments de Lakora). L’herència estructural i l’heterogeneïtat reològica del basament indueixen forts canvis en l’evolució lateral d’aquest plec ajagut cap al ventall imbricat d’encavalcaments dúctil. El nou esquema que es presenta en aquesta tesi alerta de les dificultats d’identificar aquest tipus de deformació en la zona axial d’orògens com els Pirineus i d’altres similars, donada la forta erosió i superposició estructural en les roques més antigues.

Data del Ajut	21 de nov. 2022
Idioma original	Anglès
Supervisor	Albert Griera Artigas (Director/a) & Antonio Teixell Cacharo (Director/a)