Introducció El dolor anterior de genoll és un símptoma freqüent després de la implantació d'una pròtesi total de genoll (PTG). S'han descrit diversos tractaments per prevenir aquest símptoma, entre d'altres, la denervació rotuliana i la secció del retinacle rotulià lateral. No obstant, els seus efectes no han estat avaluats en combinació amb la substitució del component rotulià. Hipòtesi i objectius Es va hipotetitzar que la denervació rotuliana i la secció del retinacle lateral disminueixen la incidència de dolor anterior després de la implantació d'una PTG amb reemplaçament del component rotulià. L'objectiu del present projecte és avaluar l'efecte d'aquestes dues tècniques sobre el dolor anterior de genoll, i sobre els resultats funcionals, després d'una PTG amb substitució rotuliana, comparat amb els resultats del mateix procediment sense associar cap gest quirúrgic addicional (denervació rotuliana o secció de retinacle lateral respectivament). Disseny de l'estudi Es van desenvolupar dos estudis aleatoritzats prospectius, incloent pacients programats per a la implantació d'una PTG amb substitució rotuliana, en un centre. En un primer treball, es van aleatoritzar 202 pacients al grup de denervació rotuliana o al grup de no denervació. Es va practicar una denervació perirotuliana amb electrocauteri durant la cirurgia, prèvia al tall rotulià, en el grup denervació. Es van avaluar el llindar de dolor a la pressió (LDP) quantificat per algometria de pressió, l'escala visual analògica (EVA), l'escala femoropatel·lar de Feller i el qüestionari Knee Society Score (KSS), en el preoperatori i a l'any postoperatori. En un segon treball, es van aleatoritzar 220 pacients al grup de secció del retinacle rotulià lateral o al grup sense secció retinacular. Les variables LDP, EVA, escala femoropatelar de Feller, KSS, alçada rotuliana i inclinació rotuliana, van ser recollits en el preoperatori i a l'any de seguiment. Per a l'anàlisi estadístic es va emprar el test de la U de Mann-Whitney per a la comparació entre grups, i per a determinar les diferències intragrup, en ambdós estudis. Resultats En el primer estudi, es van incloure 169 pacients en l'anàlisi final. A l'any de seguiment, es van trobar lleugeres diferències entre els grups denervació i no-denervació en els valors de LDP (494,4 kPa vs. 552,3 kPa, p=0,047) i en els valors de EVA en escales (2,9 vs. 1,5, p=0,003), a favor del grup sense denervació rotuliana. No es van trobar diferències en la millora entre grups en l'escala femoropatelar de Feller i el KSS, amb valors lleugerament superiors en la millora del grup sense denervació en el LDP (94,1 kPa vs. 160 kPa, p=0,047), EVA caminant (5,3 vs. 6,2, p=0,041) i EVA en escales (4,6 vs. 5,7, p=0,022). En el segon estudi, es van incloure 198 pacients en l'anàlisi final. Pel que fa a les variables clíniques i escales específiques, no es van trobar diferències entre grups a l'any de seguiment (p=n. s. ). No obstant, es va observar una lleugera diferència en la inclinació rotuliana (0,1º vs. 1,4º, p=0,044), amb valors superiors en el grup sense secció retinacular. No es van trobar diferències en la millora clínica ni radiològica entre els dos grups (p=n. s. ). Conclusions Les tècniques avaluades, denervació rotuliana i alliberament del retinacle rotulià lateral, no milloren el dolor anterior de genoll ni els resultats funcionals en una PTG primària amb substitució rotuliana, comparat amb aquesta tècnica sense denervació o alliberament retinacular, respectivament. La denervació rotuliana no es recomana en els casos en què es protetitzi la ròtula durant una PTG. La secció del retinacle lateral tampoc es recomana de manera rutinària durant la implantació d' una PTG amb reemplaçament rotulià, i hauria de ser realitzat únicament en els casos en què es detecti una alteració del recorregut rotulià intraoperatòriament.
| Data del Ajut | 15 de nov. 2024 |
|---|
| Idioma original | Espanyol |
|---|
| Supervisor | Juan Carlos Monllau Garcia (Director/a) & Pedro Angel Hinarejos Gomez (Director/a) |
|---|