El càncer de pulmó és la neoplàsia més prevalent i la primera causa de mort a nivell mundial per càncer. És molt important poder fer un diagnòstic precoç i una minuciosa estadificació per conèixer l’extensió de la malaltia. Quan la malaltia està confinada al tòrax, l’abordatge dels ganglis mediastínics és de crucial importància i de gran dificultat. Aquesta tesi doctoral avalua la informació obtinguda de tècniques no invasives i semiinvasives en l’estadificació mediastínica en el càncer de pulmó. En el primer treball s’avalua el punt de tall del SUVmax en la PET que permet sospitar disseminació mediastínica previ a l’estadificació histològica i valora altres marcadors no influenciats per la variabilitat entre centres. També s’analitza si aquests paràmetres de la PET ens permeten millorar la selecció de tècniques pel mostreig posterior. L’estudi permet determinar que un punt de tall de 4 en el SUVmax dels ganglis mediastínics és predictor de malignitat (OR 10.68, 95% IC 2.98-14.69), sent la precisió diagnòstica i el VPN > 70%. A més, un valor del quocient SUVmax dels ganglis mediastínics/SUVmax del tumor > 0.4, és un bon predictor de malignitat en els ganglis del mediastí (OR 6.62, 95%IC 2.98-14.69) permetent homogeneïtzar els resultats entre centres. La sensibilitat i el VPN de l’EBUS-TBNA van ser inferiors al 90%, independentment del resultat de la PET. Per tant, si el resultat de l’EBUS-TBNA és negatiu (a excepció de tumors < 3cm) i el quocient SUVmax tumor/SUVmax mediastí < 0.4, cal realitzar tècniques complementàries. En el segon treball s’avaluen els falsos negatius de l’EBUS-TBNA en l’estadificació del mediastí. L’estudi estableix que el 15% de falsos negatius de la tècnica disminueix fins al 3% quan el mostreig es realitza en tres estacions ganglionars. Per tant, el principal determinant per minimitzar resultats falsos negatius en els territoris accessibles per la tècnica és l’exhaustivitat en l’obtenció de la mostra en les tres estacions ganglionars. No obstant, en el cas dels territoris ganglionars no accessibles per EBUS-TBNA els falsos negatius estan relacionats amb la localització del tumor a pulmó esquerre, el que fa recomanable la utilització de tècniques complementàries per millorar el mostreig en els tumors del pulmó esquerre. Finalment, en el tercer treball s’avalua la relació entre l’estat de metilació dels gens p16, DAPK, RASSF1a, APC i CDH13 en la mostra obtinguda dels ganglis per EBUS-TBNA i l’estadificació i el pronòstic de la malaltia. Es conclou que l’EBUS-TBNA proporciona mostres adequades per fer bloc cel·lular en més de la meitat dels pacients per l’estudi epigenètic. La metilació dels gens APC i p16 en pacients amb CPNCP està associat amb estadis avançats i en pitjor supervivència als sis mesos.
Data del Ajut | 29 de nov. 2019 |
---|
Idioma original | Català |
---|
Supervisor | Cristian Domingo Ribas (Tutor/a) & Eduard Monso Molas (Director/a) |
---|
Diagnòstic i estadificació del càncer de pulmó
Serra Fortuny, M. (Autor). 29 de nov. 2019
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Serra Fortuny, M. (Autor),
Domingo Ribas, C. (Tutor/a) & Monso Molas, E. (Director/a),
29 de nov. 2019Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral