Desenvolupament de les competències socials en l'alumnat amb TEA dins l'escola inclusiva.

Resum

Actualment, l’educació inclusiva segueix sent una prioritat tant a nivell internacional com nacional, doncs malgrat que les directrius polítiques aposten per les bones pràctiques educatives inclusives, encara existeixen pràctiques d’exclusió i discriminació. Concretament a Catalunya, els infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) s’escolaritzen en escoles inclusives, però sovint assisteixen a aules específiques de Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva, per rebre un suport més individualitzat degut a les dificultats característiques d’aquest trastorn. Una de les principals dificultats de l’alumnat amb TEA són les habilitats socials, d’aquí que es consideri l’escola com un entorn efectiu i ecològicament vàlid per millorar els resultats socials d’aquests infants i es vegi al docent com una figura clau per facilitar el procés d’inclusió. A més, els infants amb TEA també tenen altres dificultats associades, com l’afectació lingüística o cognitiva, d’aquí que des de la neuropsicologia es plantegi que les funcions executives poden afectar tant al desenvolupament cognitiu com a les habilitats socials. Tanmateix, els docents ressalten que els hi manquen recursos i coneixements específics per tal que aquests infants puguin desenvolupar-se de manera integral. Així doncs, l’objectiu general de la recerca és proposar estratègies d’intervenció psicopedagògica que permetin millorar les habilitats socials de l’alumnat amb TEA, i així afavorir el procés d’inclusió dels centres educatius que tenen aquest estudiantat a Educació Primària. La recerca segueix el paradigma fenomenològic, sent una investigació mixta quantitativa – qualitativa. La mostra resultant va ser de 40 alumnes de tres centres d’Educació Primària de Cataluña, dels quals 20 tenien el diagnòstic de TEA. Així mateix, van participar un total de 118 docents de les tres escoles, i es va entrevistar a 12 professionals de l’educació. A partir dels resultats obtinguts, algunes de les conclusions a les que s’arriba són: 1) Hi ha una relació entre l’adquisició del llenguatge, les funcions executives i les capacitats intel·lectuals, esdevenint les funcions executives com un marcador clínic ajustat en aquesta població; 2) A l’aula es fomenta la participació, l’aprenentatge, l’èxit escolar, la comunicació verbal i la practica de les habilitats socials; 3) L’alumnat amb TEA d’alt funcionament té més oportunitats d’interacció amb els seus parells normotípics; 4) Cal enfortir la cultura inclusiva, millorant l’actitud i les falses creences que els docents poden tenir; 5) Cal proporcionar formació als docents enfocades en la inclusió, el TEA i en establir canvis en les polítiques inclusives; 6) Cal millorar les diferents formes de suport, implicant a la comunitat educativa; 7) El grau d’implementació de les estratègies es vincula amb el nivell d’estructuració dels espais i de les activitats on participa l’alumnat amb TEA, el rol del professorat i la tipologia d’activitats curriculars; i 8) El rol del professorat depèn de la intensitat del suport i de la seva ubicació dins l’aula. Finalment, la recerca conclou oferint una relació d’activitats que permetin afavorir tant les habilitats socials, com les capacitats intel·lectuals, les funcions executives i el llenguatge de cada infant, a més de proposar estratègies específiques per incrementar el nivell d’inclusió dins les aules ordinàries de cada centre.

Data del Ajut	28 de març 2022
Idioma original	Català
Supervisor	Jose Maria Sanahuja Gavalda (Director/a)