DESCRIPCIÓN, ANÁLISIS TEMPORAL Y ADHERENCIA AL TRATAMIENTO DE ANTIDEPRESIVOS EN ATENCIÓN PRIMARIA EN LA POBLACIÓN MAYOR DE 65 AÑOS DE CATALUÑA ENTRE 2010-2015.

    Tesi d’estudis: Tesi doctoral

    Resum

    La utilització d’antidepressius a Europa i altres llocs presenta una tendència a l’alça, amb un major percentatge d’ús en els pacients ancians segons dades d’estudis europeus. L’augment d’ús en aquesta població major representa un risc augmentat de reaccions adverses, tant per les interaccions medicamentoses en pacients que habitualment tenen nombrosos medicaments prescrits, com per la farmacodinàmia pròpia d’aquests medicaments en ancians. Ens plantegem , per tant, conèixer les característiques d’aquesta població, la tendència de prescripció en el període entre 2010-2015, les raons del seu ús i la descripció de l’adherència a medicaments antidepressius. Per assolir els objectius plantejats vam realitzar un estudi descriptiu, retrospectiu, en pacients 65 anys o més d’edat en la base de dades d’atenció primària de Catalunya SIDIAP, en el període 2010-2015. Ens vam plantejar: 1) descriure les característiques demogràfiques, clíniques i incidència anual d’ús d’antidepressius, i 2) analitzar l’adherència als fàrmacs antidepressius mitjançant l’adherència primària, canvi i discontinuació d’antidepressius. A més, vam realitzar un estudi comparatiu amb la base de dades d’atenció primària Holandesa Nivell-PCD, sobre les indicacions d’ús de nous usuaris d’antidepressius al voltant de la prescripció de l’antidepressiu en el mateix període d’estudi. Com a resultats, trobem que en la població de Catalunya major de 65 anys d’edat, hi ha una disminució en la incidència d’ús d’antidepressius a expenses d’una disminució en la prescripció d’inhibidors selectius de la recaptació de serotonina. Descrivim a més, que les franges d’edat majors de 85 anys tenen un augment en la prescripció de’l grup d’Altres antidepressius. L’adherència primària a la nostra població va ser d’un 85,5%, essent un 1,7% un canvi de l’antidepressiu per part del metge d’atenció primària i un 49,4% una discontinuació per part dels pacients. La probabilitat de discontinuació del primer antidepressiu prescrit pot arribar fins a gairebé un 20% el primer mes de l’episodi de tractament. Situacions que ens alerten sobre la posible manca d’adherència per part del pacient, deguta possiblement a una manca de coneixement sobre el retard en l’inici de l’efecte terapèutic d’aquests fàrmacs o bé per l’aparició de reaccions adverses en el primer mes d’ús. Quan comparem la població catalana amb l’holandesa, trobem diferències en la freqüència d’ús dels antidepressius. Mentre a Catalunya els inhibidors selectius de recaptació de serotonina ocupen el primer lloc, a Holanda els antidepressius tricíclics arriben gairebé el 50% en les prescripcions dels metges d’atenció primària. En el percentatge d’indicacions seleccionades relacionades amb la prescripció del primer antidepressiu, la depressió, ansietat i trastorns del son són els diagnòstics que apareixen amb més freqüència en les bases de dades. No obstant això, mentre la categoria d’indicacions no seleccionades, presenta un augment en la incidència en la base de dades Nivel-PCD, en SIDIAP s’observa una caiguda al llarg del període d’estudi. Tant l’ús més freqüent d’antidepressius tricíclics com l’augment d’indicacions no seleccionades a Holanda, ens fa sospitar el major ús d’antidepressius com a tractament de símptomes, alguns relacionats amb el dolor o altres relacionats amb la depressió que no incloem en el nostre estudi per no ser diagnòstics sindròmics. Els resultats de les anàlisis de sensibilitat van en la mateixa línia que les anàlisis principals, el que dona robustesa als nostres resultats.
    Data del Ajut22 de febr. 2022
    Idioma originalEspanyol
    SupervisorAlbert Jesús Figueras Suñé (Tutor/a)

    Com citar-ho

    '