Als últims anys, el consum de pseudocereals, com l'amarant i la quinoa, o lleguminoses, com el tramús, ha augmentat significativament a causa dels seus beneficis nutricionals, entre ells un alt contingut de proteïnes d'alt valor biològic, fibra dietètica i compostos nutracèutics amb aplicacions industrials. Aquest estudi es va centrar a quantificar i caracteritzar les fibres d'aquests tres productes andins, analitzant-ne el contingut de fibra dietètica total (FDT), fibra dietètica soluble (FDS), fibra dietètica insoluble (FDI), capacitat de retenció d'aigua (CRA) i capacitat d'absorció de molècules orgàniques (CAMO). Els resultats van mostrar diferències significatives en la fibra soluble entre les closques de tramús i les fibres d'amarant i quinoa, destacant la closca de tramús pel que fa a la seva capacitat de retenció d'aigua. L'estudi també va investigar la substitució del greix dorsal de porc per oli de blat de moro i l'addició de fibres de quinoa, amarant i tramús en l'elaboració d'embotits de pollastre. Es van formular embotits amb diferents percentatges de fibra i se'n van avaluar les característiques sensorials, fisicoquímiques i microbiològiques. Les formulacions amb un 2,5% de fibra van mostrar la millor estabilitat, mentre que la fibra de quinoa va presentar diferències significatives en diversos atributs sensorials. Pel que fa a l'estabilitat microbiològica, totes les formulacions van complir amb les normatives excepte la de tramús en certs indicadors. L'anàlisi bromatològica dels embotits va revelar que aquells amb fibra de quinoa i tramús tenien un contingut de fibra de 2 g/100 g i 1,8 g/100 g, respectivament. A més, les formulacions amb oli i fibra van mostrar un millor perfil d'àcids grassos, complint amb la relació recomanada d'AGPI/AGS, tot i que la relació n-6/n-3 va excedir l'interval recomanat. Els antecedents d'aquesta investigació posen de manifest la importància del consum de fibra dietètica per a la salut, assenyalant la seva capacitat per reduir els riscos de malalties cròniques no transmissibles com l'obesitat, la diabetis tipus 2 i les malalties cardiovasculars. A l'Equador, l'augment en el consum d'aliments ultraprocessats ha contribuït a l'increment d'aquestes malalties. La fibra dietètica, especialment la de pseudocereals i lleguminoses, ha demostrat tenir efectes beneficiosos en la salut digestiva i metabòlica, a més de millorar les propietats tecnològiques dels aliments. En conclusió, aquest estudi va complir amb els objectius plantejats en desenvolupar un aliment càrni de pasta fina amb bones característiques sensorials i nutricionals, utilitzant oli de blat de moro en substitució de greix dorsal i afegint-hi fibres vegetals. Les formulacions desenvolupades no només compleixen amb els estàndards de qualitat, sinó que també representen una alternativa saludable davant els problemes de sobrepès i obesitat, contribuint a la millora de la dieta i la salut dels consumidors. Possibles investigacions futures podrien incloure l'avaluació a llarg termini de l'impacte del consum regular d'aquests embotits a la salut humana, estudis sobre l'optimització de les tècniques d'extracció i processament de les fibres per millorar-ne encara més les propietats funcionals, i l'exploració d'altres fonts de fibra i olis vegetals que es puguin utilitzar en l'elaboració d'embotits i altres productes carnis. També seria interessant investigar l'efecte d'aquestes formulacions en diferents grups de població, incloent-hi nens i persones amb condicions específiques de salut, per validar i expandir els beneficis observats en aquest estudi.
Desarrollo de un alimento cárnico funcional mediante adición de fibras y aceite vegetal
Maldonado Pacheco, B. P. (Autor). 7 de nov. 2024
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Maldonado Pacheco, B. P. (Autor),
Mor Mur Francesch, M. (Director/a),
7 de nov. 2024Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral