En aquesta tesi s'estudia i analitza la materialitat emprada en l'ensenyament de la medicina de la Universitat de Barcelona des dels anys 60 del segle XIX als anys 40 del segle XX. És a dir, el període d'instauració i consolidació d'una nova universitat impulsada per l'Estat liberal espanyol i de creació d'un nou model d'ensenyament superior de la medicina, on l'anatomia juga un paper central al mateix temps que redefineix els seus continguts disciplinars. Per a dur a terme aquesta anàlisi, s'han estudiat quatre casos, objectes que s'han conservat en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona com a restes de col·leccions més àmplies que formaven part del museu anatòmic de la Facultat. La tesi planteja, així, una doble vessant: una recerca històrica i una recuperació patrimonial. Hi ha, per tant, una voluntat de construir una explicació a partir de la materialitat que ha sobreviscut al progressiu abandonament, dels mitjans amb els que es va constituir una forma d'ensenyament que delimità els continguts i formes de la disciplina i dels seus professionals. El curs d'aquesta configuració es va portar a terme a partir d'un conjunt d'espais, de mitjans i de persones que van participar en la definició i continguts d'aquella forma d'ensenyament, tot fent aparèixer diferents professionals. Així, la tesi planteja l'estudi i anàlisi d'un seguit d'espais (sala de dissecció, museu, aula, laboratori, taller. . . ), de mitjans docents (pissarres, projectors, plaques de vidre, llibres, pintures, escultures, flascons de vidre, cartells, dibuixos, il·lustracions. . . ) i de professionals (conservador i preparador, professor, dibuixant, escultor. . . ) amb l'objectiu de conèixer com es dugué a terme l'ensenyament de l'anatomia. En aquest procés, s'analitza en quina mesura la didàctica forma part d'altres pràctiques (investigació, col·lecció. . . ) mitjançant les quals es configura l'anatomia com a especialitat al llarg del període estudiat. Aquesta aproximació analítica porta al centre de la investigació tant la materialitat anatòmica (espais, mitjans, objectes, pràctiques) com els seus agents o usuaris. S'analitza com el cos humà es transforma en diferents objectes d'estudi i contemplació i com aquests objectes transiten pels diferents espais i entre els diferents agents. Les preparacions naturals passen de la sala de dissecció a l'aula on son emprades pel professor com a suport de les classes teòriques, o al taller de l'escultor on serviran com a model per a la creació de peces anatòmiques artificials per al museu, on també s'hi troben preparacions humides, que seran estudiades i dibuixades pels alumnes. Les il·lustracions anatòmiques, dibuixades des del natural, es converteixen en eines de suport imprescindible per a l'ensenyament de l'anatomia, tant formant part de llibres de text i atles, com de cartells i quadres penjats a les parets o de diapositives projectades a l'aula. Il·lustracions, que amb el temps, s'estandarditzen deixant de tenir un estil particular, el que les fa repetibles i reproduïbles, les imatges deixen així de ser ideals per passar a ser objectives. En la didàctica d'aquesta ciència museològica que és l'anatomia, els públics considerats són els estudiants de la Facultat: un públic oficial, controlat. També podem trobar altres públics, fins i tot femenins, però sempre sota la supervisió pel professor, qui dirigeix les mirades. Són públics, els primers sobretot, que també podien participar en altres espais a la ciutat, on altres formes de mostrar anatomies humanes configuraven altres règims d'exhibició anatòmics. En aquests espais, museus anatòmics populars, es mostraven les mateixes peces que en els universitaris, però aquí els públics eren més generals i les seves mirades i reaccions emocionals es podien descontrolar respecte les mirades en el museu de la Facultat de Medicina.
| Data del Ajut | 25 de nov. 2022 |
|---|
| Idioma original | Català |
|---|
| Supervisor | Alfonso Daniel Zarzoso Orellana (Director/a), Maria Isabel Morente Parra (Director/a) & Agusti Nieto Galan (Tutor/a) |
|---|