En un context de crisi socioecològica caracteritzat pel canvi climàtic, la degradació ambiental i l'augment de les desigualtats socials, la crisi alimentària emergeix com una de les seves manifestacions més severes, causada per l'agricultura industrial dominant. Les solucions institucionals proposades no han sigut suficients, perquè perpetuen les desigualtats i afavoreixen les grans corporacions agroindustrials. Com a resposta, la sobirania alimentària, desenvolupada pels moviments camperols i indígenes, La Vía Campesina, promou una transformació radical del sistema alimentari, proposant un control directe i democràtic dels sistemes agroalimentaris per part de les comunitats. Aquest moviment s’ha expandit a les ciutats del nord global, amb l’agricultura urbana com una de les seves pràctiques destacades. Tant l’agricultura urbana com les feines de reproducció social, realitzades majoritàriament per dones, han estat històricament subestimades. La tesi examina com les lluites per la sobirania alimentària a les ciutats del nord global contribueixen a abordar les injustícies socioecològiques, i n’explora els moviments socials que busquen transformar les relacions de poder mitjançant l’agricultura urbana, amb un enfocament especial pel que fa la perspectiva de gènere. Concretament, analitza la relació entre cultivar la ciutat i el desig de canvi socioecològic per transformar les dinàmiques de poder. Els objectius principals són: (1) entendre com l’organització col•lectiva de l’agricultura urbana, com a canvi en les relacions de poder, contribueix a construir la sobirania alimentària, i (2) examinar el paper de les dones i les perspectives feministes en aquest procés. La recerca inclou dos casos d'estudi a Barcelona: un històric, el de l’agricultura urbana durant la guerra civil espanyola (1936-1939), i un altre d’actual, sobre els projectes d’horts urbans col•lectius. La tesi planteja una mirada històrica per desenvolupar un pensament reflexiu sobre les dificultats, èxits i fracassos en el passat, i per suggerir alternatives que s'ajustin als contextos actuals. S’utilitza un enfocament metodològic mixt, que combina mètodes qualitatius, històrics, etnogràfics i elements quantitatius. La recerca històrica inclou visites a arxius, revisió de documents, fotografies, films i entrevistes amb supervivents de la guerra civil. Per la fase contemporània, s’han aplicat metodologies etnogràfiques i feministes, amb participació en moviments activistes, entrevistes, converses informals i l’anàlisi de documents d’organitzacions; que ha contribuït a enriquir la teoria amb les experiències de l’activisme. A través de l’elaboració de quatre articles acadèmics, la tesi explica com l'agricultura urbana ha sigut un espai de resistència i reivindicació, amb les dones com a força essencial en la producció i la reproducció social. S’aporten contribucions empíriques i teòriques als estudis de geografia crítica urbana, en especial feminista, d’historiografia socioambiental i d’ecologia política. Es descobreixen les formes com la rereguarda barcelonina cultivava els seus propis aliments, i es revela un aspecte poc conegut d'aquest període. Es contraresta la percepció de l'agricultura urbana com una activitat marginal mostrant-la com una pràctica essencial, sobretot en contextos d'excepcionalitat. Es posa en relleu el paper essencial de les dones com a “forces de reproducció” social als espais urbans i els reptes a què s’enfronten. En l’aspecte teòric, la tesi enriqueix la comprensió de la sobirania alimentària urbana, al vincular-la a l'autogestió col•lectiva i a les teories de la reproducció social.
| Data del Ajut | 5 de des. 2024 |
|---|
| Idioma original | Català |
|---|
| Supervisor | Santiago Gorostiza Langa (Director/a) & David Sauri Pujol (Director/a) |
|---|