A la darrera dècada i mitja, els discursos i pràctiques antiterroristes s'han transformat a Europa occidental. Tot i que el fenomen del terrorisme ha estat àmpliament estudiat, l'estudi de l'antiterrorisme a Europa continua estant poc estudiat i teoritzat. Aquesta tesi doctoral per compendi busca omplir el buit en la literatura sobre els efectes de les polítiques i pràctiques antiterroristes tant a nivell institucional com a les societats i els seus ciutadans. Aquesta tesi doctoral defineix el terrorisme com qualsevol acció violenta encaminada a instigar un canvi polític, social, ideològic o religiós així com la preservació de l'estatus quo o la regressió. De la mateixa manera, per antiterrorisme s'entén aquelles decisions, accions, discursos i pràctiques encaminades a combatre el terrorisme i els seus efectes. L'objectiu de la tesi és analitzar com han canviat els discursos i les pràctiques antiterroristes a Europa occidental en l'última dècada i mitja. Per donar resposta a aquesta pregunta, la tesi utilitza anàlisis del discurs en el cas francès (2012-2023) i sobre la problemàtica dels combatents estrangers, així com la metodologia de l’estudi de cas en el cas espanyol (2011-2023). Pel cas francès i sobre els combatents estrangers, hem triat l'anàlisi del discurs com a metodologia perquè ens permet capturar com certs fenòmens, subjectes i objectes són construïts, silenciats o mantinguts com a problemàtics per certs actors. Pel que fa a l'estudi de cas, ens permet estudiar un cas crític com l'espanyol, caracteritzat per una llarga història de lluita antiterrorista i amb canvis importants des del 2011. La recopilació de dades s'ha realitzat a través d'entrevistes semiestructurades i, de forma complementària, a través d'altres fonts primàries i secundàries. La tesi conclou subratllant la importància creixent tant a nivell teòric com empíric de la relació entre ciutadania i seguretat. Aquesta tesi doctoral ha mostrat com el camp antiterrorista de l'Europa occidental s'ha reorganitzat i s'ha adaptat a l'amenaça del terrorisme gihadista. Davant d'aquesta amenaça, l'antiterrorisme europeu occidental individualitza el subjecte terrorista i el construeix com algú radicalitzat violentament. Això converteix els ciutadans, especialment de determinats col·lectius, en objectes de vigilància i supervisió individual (inclosos tractaments mèdics i psicològics) atès el seu potencial violent. Alhora de manera creixent es desplaça i descentralitza la lluita antiterrorista al nivell local i s'hi inclouen nous actors per abordar l'amenaça de la ‘radicalització’.
| Data del Ajut | 8 de nov. 2024 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Supervisor | Elisabeth Johansson Nogues (Director/a) |
|---|
Counterterrorism discourses and practices in Western Europe: institutions, societies, and citizenship in the shadow of new security threats
Bonsoms García, A. (Autor). 8 de nov. 2024
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Bonsoms García, A. (Autor), Johansson Nogues, E. (Director/a),
8 de nov. 2024Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral