COSMOLOGY WITH PHOTOMETRIC REDSHIFT

Resum

Els cartografiats de galàxies fotomètrics actuals i futurs observaran un gran volum de l’univers que ens permetrà acotar amb precisió el model cosmològic. Tanmateix, la capacitat de delimitar el model que tenen aquests cartografiats a través de les sondes cosmològiques depèn de la precisió i certesa amb les que es determina el redshift de les galàxies. Per tant, la determinació del redshift fotomètric i els seus efectes en les anàlisis cosmològiques han de ser tractats i estudiats curosament._x000D_ En la primera part de la tesi, transformem la fotometria de simulacions que ja existeixen per imitar les mesures fotomètriques del Dark Energy Survey (DES). D’aquesta manera, esperem recuperar la distribució real del redshift fotomètric en simulacions, i així crear una base encara més realista per comprovar els resultats de les anàlisis cosmològiques de DES que fan us del redshift fotomètric. Per transformar les simulacions utilitzem diversos mètodes que transfereixen les propietats estadístiques de la fotometria d’observacions real a les simulacions._x000D_ A la segona part de la tesi, utilitzem la tècnica del Self-Organizing Map per seleccionar galàxies per ser observades amb espectroscòpia, contribuint així al projecte C3R2 que vol establir un mapa correlacional entre l’espai de colors i redshift i omplir-ho amb informació espectroscòpica. En aquesta part també explorem l’espai de colors definit per la fotometria del Physics of the Accelerating Universe Survey (PAUS) per tal d’estudiar la cobertura del redshift espectroscòpic del seu espai de colors. Volem determinar la quantitat d’espai de color sense cobertura espectroscòpica perquè la falta de representació d’espectroscòpia pot ser una font de biaix quan la precisió dels redshifts fotomètrics és avaluada comparant-los amb redshifts espectroscòpics o quan els redshifts espectroscòpics s’utilitzen com a mostra d’entrenament per determinar els redshifts fotomètrics amb algoritmes d’entrenament._x000D_ Finalment, explorem com la variació en la profunditat de les observacions des de terra combinades amb les d’Euclid afecta la precisió dels redshifts fotomètrics i, per tant, la capacitat de determinar els paràmetres cosmològics d’Euclid sobretot quan utilitza galaxy clustering i galaxy-galaxy lensing com a sondes cosmològiques. També estudiem com la densitat de les mostres de galàxies afecta la capacitat de delimitar els paràmetres cosmològics i quina és la configuració de bins tomogràfics de redshift que permet extreure la màxima informació per delimitar els paràmetres cosmològics. Per tal de dur a terme aquesta anàlisi, creem diverses distribucions realistes de redshift fotomètric basades en la simulació Flagship d’Euclid i utilitzem el formalisme de Fisher per fer una estimació de la capacitat d’acotament dels paràmetres cosmològics de les diferents configuracions de les mostres de galàxies.

Data del Ajut	22 de des. 2020
Idioma original	Anglès
Supervisor	Francisco Javier Castander Serentill (Director/a)