Construcción de subjetividades intersexuales en Chile: Experiencias y desafíos en los intersticios

Resum

La patologització i la invisibilització social de les experiències intersexuals plantegen reptes urgents per al reconeixement i l'autodeterminació corporal. En aquesta tesi doctoral analitzo les experiències de les persones intersexuals a Xile per examinar com construeixen la seva subjectivitat, negocien la seva identitat i despleguen estratègies per habitar les seves corporalitats en un espai social marcat per dispositius normalitzadors, silencis familiars i emergents resistències polítiques. Construeixo aquesta investigació a partir d'un marc teòric que utilitza l'Antropologia de la subjectivitat per promoure una visió relacional, situada i crítica. Utilitzo una metodologia etnogràfica que incorpora observació participant, entrevistes en profunditat i anàlisi institucional, adoptant el concepte de multiposicionalitat que em situa en un doble rol com a investigadora i aliada de l'activisme intersexual. Vaig desenvolupar el treball de camp a Xile entre 2020 i 2024, on vaig recollir dades a través de múltiples actors: persones intersexuals, les seves famílies, institucions mèdiques i organismes governamentals. En el Capítol I presento el marc conceptual, abordant la intersexualitat des de l'Antropologia del cos i la subjectivitat, examinant la seva definició en la història mèdica occidental i les crítiques formulades des del feminisme i els estudis de gènere. En el Capítol II exploro l'articulació de l'activisme intersexual internacional a través de les narratives de les pròpies persones intersexuals i el sorgiment del concepte d'"arquetip intersexual" com a representació simbòlica del moviment. En els Capítols III i IV reviso aspectes metodològics fonamentals: criteris de selecció de participants, eines per a la recollida de dades, estratègies analítiques i dilemes ètics del treball de camp amb agrupacions activistes. En el Capítol V, mitjançant etnografia institucional, documento l'evolució del fenomen des de 2015, examinant relacions entre la comunitat mèdica, el Ministeri de Salut i agrupacions intersexuals. Evidencio la "paradoxa del reconeixement" en polítiques de diversitat sexual i l'emergència de "dispositius institucionals mèdics i jurídics" que modelen subjectivitats. Els Capítols VI al IX conformen el nucli etnogràfic, on desenvolupo l'anàlisi de cinc categories analítiques que emergeixen del diàleg entre el marc teòric i les troballes del treball de camp. El Capítol VI examina la revelació diagnòstica com a moment d'inflexió biogràfica, adoptant una perspectiva polifònica que documenta com diverses veus convergeixen en la construcció de les narratives intersexuals. Identifico les "mitologies familiars" com a estratègies de protecció i les "microagències" com a expressions de resistència durant la infància i adolescència. El Capítol VII aprofundeix en la gestió mèdico-institucional, evidenciant la persistència del model mèdic-hegemònic caracteritzat per la centralització del saber biomèdic i l'atenció fragmentada. Documento desigualtats que configuren un "apartheid biopolític" i pràctiques de "navegació institucional estratègica" on les persones s'apropien de sabers mèdics a través de "processos d'expertització". En el Capítol VIII analitzo la gestió quotidiana en l'esfera íntima, on emergeixen "cicles de revelació/ocultament" en relacions sexoafectives i estratègies de resignificació que inclouen actes d'enunciar "sóc intersexual" com a "sobirania corporal lingüística". El Capítol IX examina les dinàmiques de l'activisme xilè, analitzant com opera com a força simultàniament empoderadora i constrictiva que pot generar normativitats pròpies. En el Capítol X exploro elements no verbalitzats com a components centrals de narratives intersexuals, desenvolupant una "etnografia del no dit" que reconeix silencis, riures i ambivalències com a expressions legítimes de zones d'inexplicabilitat subjectiva. Finalment, en les conclusions exposo la rellevància del concepte de "devenir intersexual" com a procés performatiu que desafia identitats fixes. Identifico tres reptes fonamentals interconnectats -institucional, de reconeixement i existencial- configurant un entramat que requereix respostes articulades des de múltiples fronts. Reconec limitacions com la dificultat per traslladar comprensions acadèmiques complexes al terreny de polítiques públiques i la subrepresentació d'experiències rurals i indígenes, proposo futures línies d'investigació: anàlisi de representacions mediàtiques i aprofundiment en intervencions pedagògiques.

Data del Ajut	29 de set. 2025
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Enrico Mora (Director/a) & Virginia Fons Renaudon (Director/a)