China’s Development Policies and Consumption Inequality

Resum

Aquesta dissertació examina temes clau en el desenvolupament econòmic, centrant-se en com les empreses responen a les intervencions polítiques i els seus efectes a la Productivitat Total dels Factors (PTF) i la inversió a la Xina. Faig servir una metodologia nova per avaluar l'impacte de reformes polítiques nacionals en les transicions demogràfiques i la inversió en capital humà, i proposo un mètode millorat per mesurar la desigualtat mitjançant enquestes detallades a nivell individual. La recerca es basa en riques dades a nivell micro, incloent un nou conjunt de geocodificats dades panell a nivell d'empresa, censos de població i enquestes de consum individual. Aquestes bases de dades, combinades amb estratègies innovadores d'identificació, com el mètode d'identificació basada en etapes (SBI), permeten una anàlisi empírica exhaustiva. Aquest enfocament em permet modelar la dinàmica empresarial, incloent-hi l'entrada, la sortida i les decisions de localització, per entendre la relació entre les polítiques públiques i els resultats econòmics a la Xina. La dissertació contribueix al debat sobre les polítiques de desenvolupament econòmic i ofereix implicacions clau per a la formulació de polítiques que optimitzin l'assignació de recursos i la inversió en capital humà. La tesi mostra com les Zones Econòmiques Especials (SEZ) promouen la productivitat empresarial, l'assignació de recursos i l'augment de la PTF i la inversió a la Xina. També analitza la interacció entre les reformes nacionals i els seus efectes sobre la fecunditat, l'educació i la desigualtat, i proporciona idees clau per al disseny de polítiques. En el primer capítol, creo un conjunt de dades panell geocodificats per analitzar l'impacte de les SEZ en la distribució d'empreses. Aquestes zones, que ofereixen avantatges com ara impostos més baixos i millor accés a crèdit, milloren la selecció d'empreses, l'acumulació de capital i l'assignació de recursos. Les empreses a les SEZ mostren més productivitat i inversió comparades amb les que operen fora d'aquestes zones. Fins i tot les empreses que es traslladen a les SEZ experimenten millores en productivitat i inversió. Construeixo un model de dinàmica empresarial que inclou decisions d'entrada, sortida i localització i trobada que les SEZ augmenten la PTF agregada en un 25.7%, principalment gràcies a una millor selecció d'empreses i assignació de recursos. La reducció de restriccions financeres a les SEZ explica aproximadament la meitat d'aquest augment. El segon capítol, coescrit amb Christian Aleman-Pericon i Raül Santaeulàlia-Llopis, estudia els impactes demogràfics i educatius de tres grans reformes a la Xina: la Col·lectivització Agrícola Obligatòria del 1958, les Disrupcions Educatives del 1966 durant la Revolució Cultural i la Política del Fill Únic (PHU) dels anys 1980. Utilitzant el mètode SBI, analitzem 80 anys de dades de censos xinesos. El Gran Salt Endavant va augmentar la fecunditat, especialment entre les dones més educades, mentre que la Revolució Cultural va reduir la fecunditat entre les menys educades. La PHU va reduir la fecunditat de les dones altament educades en un 35%. Aquests resultats mostren com aquestes polítiques van alterar les transicions demogràfiques de la Xina i subratllen la necessitat de dissenys de polítiques més diferenciats. El capítol final, coescrit amb Raül Santaeulàlia-Llopis i Yu Zheng, examina les limitacions en el mesurament de la desigualtat usant dades de consum de les llars. Aprofitant un conjunt de dades individuals a la Xina, mostrem que les mesures tradicionals subestimen la desigualtat individual en un 40%. Això és degut a variacions en el consum d'alcohol i tabac entre adults i disparitats més grans en el consum d'aliments bàsics entre nens. Aquests resultats indiquen que les mesures basades a les llars poden emmascarar variacions significatives en la desigualtat a nivell individual.

Data del Ajut	20 de nov. 2024
Idioma original	Anglès
Supervisor	Raul Santaeulalia Llopis (Director/a)