Avian invasions: from basic to applied research.

Tesi d’estudis: Tesi doctoral

Resum

La preocupació pels greus problemes ambientals i econòmics causats per les invasions biològiques ha provocat un enorme interès en tractar de comprendre els factors que influeixen en el procés invasiu. Aquesta informació és essencial per prevenir, avaluar i mitigar els impactes de les espècies invasores. En aquest context, aquesta tesi té dos objectius principals. El primer és descobrir què fa que una espècie tingui èxit en la invasió, i el segon investigar si aquests descobriments poden ser útils per prevenir els impactes dels invasors. Aquesta tesi explora aquestes qüestions utilitzant les aus com a objecte d'estudi. Per entendre per què hi ha espècies exòtiques que, tot i començar amb poblacions sovint petites i genèticament empobrides, arriben a vegades a establir-se en ambients on no havien tingut oportunitat d’adaptar-se, sovint s’invoca que les espècies bones invasores tenen adaptacions que els permeten superar aquests problemes. La teoria ecològica proposa que una d’aquestes adaptacions haurien de ser les històries de vida. Les característiques de les espècies relacionades amb la reproducció i la supervivència haurien de jugar un paper destacat en disminuir el risc d’extinció per factors estocàstics just després de la introducció. Els resultats indiquen que els bons invasors es caracteritzen per donar prioritat a la reproducció futura en lloc de la actual, segurament perquè un gran èxit en la reproducció en el futur redueix els costos d'un fracàs reproductiu en condicions d'incertesa i augmenta les oportunitats per explorar i respondre a les pressions ambientals noves. A més, les espècies exòtiques haurien de tenir adaptacions que els permetin trobar un nínxol ecològic apropiat on sobreviure i prosperar, per evitar l’extinció per creixement poblacional negatiu. Aquest nínxol no només ha d’incloure els recursos necessaris, però també pocs competidors i enemics. La teoria suggereix dues formes de trobar aquest nínxol: o les espècies invasores són capaces de desplaçar competitivament les espècies natives dels seus nínxols, o bé els invasors són oportunistes i troben nínxols ecològics desaprofitats. En aquesta tesi la importància relativa d’aquestes dues hipòtesis s’ha contrastat mitjançant l’estudi de l’invasió del Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) a la serra de Collserola. L'invasor s'ha establit amb relativament poca resistència de les espècies natives, el que reflecteix la seva naturalesa oportunista i generalista i que els seus requeriments ecològics estaven poc representats en la comunitat nativa. No obstant, durant el període d’expansió de l’invasor s’ha detectat la disminució d’una espècie nativa ecològicament similar, presumiblement deguda a desplaçament competitiu. Aquests resultats mostren que les dues hipòtesis no són mútuament exclusives, sinó que conjuntament poden ajudar a millorar la comprensió de les invasions. Finalment, aquesta tesi planteja si és possible utilitzar les característiques proposades d’estar relacionades amb l’èxit invasor per desenvolupar una metodologia per detectar les espècies potencialment invasores i així poder evitar futurs problemes. Els resultats indiquen que l’èxit invasor pot ser predit per la mida de la població fundadora, l'ús de l'hàbitat, la mida del cervell i la capacitat de les espècies de prioritzar la reproducció futura. Tot i que són poques característiques, els models generats van predir la probabilitat d'èxit de l'establiment de les aus a Europa i Austràlia, amb una precisió molt alta. Així doncs, es demostra que fer avaluacions de risc basades en les característiques relacionades amb l'èxit de l'establiment és difícil, però possible, i proporcionen una eina útil per orientar les estratègies de prevenció destinades a mitigar els impactes d'espècies invasores. Tot i així, aquesta tesi també demostra que per ser del tot efectives cal que aquestes metodologies siguin implementades realment en les polítiques de gestió ambiental si de debò volem evitar un futur dominat per les espècies invasores.
Data del Ajut25 de maig 2012
Idioma originalAnglès
SupervisorDaniel Sol Rueda (Director/a)

Com citar-ho

'