Avaluació del treball en equip multidisciplinari en el tractament de pacientes amb hepatitis crònica per virus C

Resum

La hepatitis C és una de les principals causes de malaltia hepàtica crònica al món. La lesió hepàtica pot anar des de mínims canvis histològics a cirrosi i les seves complicacions i hepatocarcinoma. Actualment, la incidència i prevalença de la malaltia hepàtica pel virus de la hepatitis C (VHC) va disminuint donada la eficàcia dels nous agents antivirals d’acció directa (AAD). _x000D_ _x000D_ Fins l’any 2015, l’hepatitis crònica per VHC es tractava amb interferó pegilat i ribavirina. S’associava a una elevada taxa d’efectes adversos i una disminució de la qualitat de vida, per la qual cosa estava contraindicat en molts pacients. Precisava de molts controls, pel que, el seguiment dins d’un equip multidisciplinari podia millorar els efectes indesitjables, i és per això que es va fer el primer estudi de la tesi. No obstant, a partir del 2015 es van poder utilitzar els AAD, els quals tenen molt pocs efectes secundaris. Els estudis pivotals suggerien que eren segurs per a pacients amb patologia psiquiàtrica, no obstant, els seus efectes sobre l’ansietat i la depressió no s’havien analitzat específicament pel que vam voler analitzar aquests efectes en la pràctica clínica. _x000D_ _x000D_ Objectiu del primer estudi: si implementar un equip multidisciplinari millorava els resultats del tractament de la hepatitis crònica per VHC. Objectiu segon estudi: analitzar l’ansietat i la depressió en pacients amb hepatitis crònica per VHC tractats amb AAD. _x000D_ _x000D_ Primer estudi: es van analitzar els pacients tractats amb interferó pegilat més ribavirina entre l’agost de 2001 i el desembre de 2011. Es van comparar pacients tractats abans i després de l’equip multidisciplinari el 2007. Es van comparar les característiques demogràfiques i clíniques i els resultats de laboratori entre un grup control i un grup d’intervenció amb maneig per un equip multidisciplinari. Per avaluar l’efecte de l’equip multidisciplinari, es va utilitzar un model de regressió logística multivariant. Segon estudi: es van incloure tots els pacients que van iniciar tractament amb AAD entre l’1 de novembre del 2014 i el 31 d’octubre del 2015. Van omplir el qüestionari HADS en diferents moments durant el tractament i a l’assolir la RVS. Els resultats es van avaluar mitjançant un model de regressió lineal amb mesures repetides. _x000D_ _x000D_ Primer estudi: es van incloure 514 pacients (228 (44,4%) al grup control- sense intervenció de l’equip multidisciplinari-). Els factors pronòstics de RVS van ser l’edat, el genotip, el tractament previ, l’AST, la ferritina i els triglicèrids. Després d’ajustar per factors pronòstics, la RVS va ser més alta a la cohort d’intervenció (amb l’equip multidisciplinari) respecte del grup control (58% vs. 48%, p = 0,038). La taxa d’abandonament va ser del 2,2% en el grup d’intervenció vs. 4,9% en el grup control p = 0,107 malgrat haver-hi major comorbilitat psiquiàtrica al grup d’intervenció. Segon estudi: es van incloure 145 pacients tractats amb AAD (11% d’ells amb trastorns psiquiàtrics severs; 32% amb tractament psiquiàtric). La RVS va ser del 97,3%. Les puntuacions en ansietat i depressió no van diferir durant el tractament ni el seguiment posterior. A l’analitzar els diferents subgrups (fibrosi significativa o cirrosi, trastorn psiquiàtric major, associació de ribavirina) no es van trobar tampoc diferències significatives. _x000D_ _x000D_ El maneig amb equip multidisciplinari dels pacient amb hepatitis crònica per VHC millora la RVS i disminueix la taxa d’abandonament del tractament amb interferó pegilat i ribavirina. El tractament amb AAD no tenen cap impacte en l’ansietat o la depressió durant o després del tractament, fins i tot en pacients d’alt risc amb trastorns psiquiàtrics severs.

Data del Ajut	15 de gen. 2021
Idioma original	Català
Supervisor	Mercedes Vergara Gomez (Director/a)