AVALUACIÓ DE LA TAXA DE DETECCIÓ DE CÀNCER I DEL CÀNCER D'INTERVAL EN PROGRAMES DE DETECCIÓ PRECOÇ DEL CÀNCER DE MAMA UTILITZANT MÈTODES LONGITUDINALS

Resum

Introducció La detecció precoç del càncer de mama (CM) s’ha demostrat com la millor estratègia per disminuir la seva mortalitat a llarg plaç i millorar-ne el pronòstic. Diferents estudis sobre l’efectivitat d’aquesta estratègia mostren una menor reducció de la mortalitat produint efectes adversos més freqüentment. Aquesta tesi es centra en l’avaluació dels determinants del CM dins el cribratge i els seus efectes adversos -els falsos positius (FP) i falsos negatius (FN)._x000D_ _x000D_ Objectius L’objectiu general és aprofundir en l’avaluació del cribratge poblacional del CM, concretament 1) quantificar el risc acumulat de detectar un càncer dins el cribratge durant 10 anys de participació i avaluar els seus factors associats; 2) quantificar el risc de tenir un càncer d’interval (CI) i avaluar els seus factors associats; 3) comparar diferents mètodes per estimar l’efecte d’un factor de risc en el risc de presentar un CM en les participants; 4) comparar les característiques biològiques dels CI amb les dels tumors detectats en les proves de cribratge._x000D_ _x000D_ Mètodes En el primer objectiu, estudiem la taxa de detecció en el cribratge amb la cohort retrospectiva del projecte RAFP. Estimem la relació entre la taxa de detecció i les característiques del protocol de les mamografies i les de la dona amb mètodes de supervivència en temps discret. En el segon objectiu, estudiem la taxa de CI dins la cohort retrospectiva del projecte INCA. Estimem la relació entre la taxa de CI i de detecció amb els factors de risc segons les característiques del protocol i les de la dona amb un model de Cox amb riscos proporcionals i competitius específics per causa. En el tercer objectiu, comparem els models anteriors amb un model multi-estat basat en un procès de Markov. Per a comparar-los, utilitzem la simulació i l’apliquem a la població catalana del projecte INCA. En el quart objectiu, dissenyem un cas-control dels càncers detectats en el cribratge i els CI del projecte INCA. Els CI s’han classificat radiològicament (verdaders intervals, FN, tumors ocults i signes mínims). Utilitzem un model multinomial per estudiar les diferències entre ells i els detectats en el cribratge._x000D_ _x000D_ Resultats 1) El risc acumulat de detectar en el cribratge durant 10 anys és d’entre 11,11 i 16,71 per cada 1.000 participants segons les variables del protocol. Usar doble lectura i dues projeccions és l’estratègia que detecta més. 2) Tenir un resultat FP previ és el principal factor de risc per als CI, especialment pels FN. Les característiques de les dones associades a CM són factors de risc independentment de la via diagnòstica. 3) Els models multi-estat i de Cox estimen correctament l’efecte del FP amb l’aparició del CM. Els models multi-estat permeten estimar les transicions de no càncer a estadi preclínic i de preclínic a clínic. 4) Les variables de protocol estan associades amb la detecció en el cribratge i no amb els CI. Per fenotips tenim dos grups els veritables intervals i signes mínims; i els FN i tumors ocults -semblants als detectats en el cribratge._x000D_ _x000D_ Conclusions Un millor coneixement dels efectes adversos del cribratge de CM ha de permetre millorar-lo. Els factors de risc del CI són els mateixos que els dels detectats en el cribratge. Per subtipus, tenim una divisió entre veritables intervals i signes mínims; i FN i tumors ocults. Els models multi-estat permeten modelar la història natural del CM i incloure les participacions en el cribratge dins el model per avaluar millor l’efecte de les variables.

Data del Ajut	14 de març 2018
Idioma original	Català
Supervisor	Maria Sala Serra (Director/a) & Montserrat Rué Monné (Director/a)