"Around and about the Arts in Barcelona" explora la lenta i difícil introducció de la música i les arts plàstiques d'avantguarda a la ciutat entre els anys 1939 i 1960, així com la gestació d'un petit públic afí a aquestes manifestacions artístiques, en un moment que ni artistes com Miró ni, encara menys, la música de Schoenberg tenien cabuda a la vida cultural de Barcelona. Una primera hipòtesi d'aquesta tesi és l'existència d'una aliança entre alguns actors secundaris que formaren cercles selectes per a conrear la modernitat a petites seus alternatives, davant l'ambient desolador del primer franquisme. Aquests cercles selectes, entusiastes de les arts plàstiques d'avantguarda, van interessar-se amb la mateixa intensitat per la música més nova, ja fos per la Segona Escola de Viena com per les propostes més trencadores dels Cursos d'Estiu de Darmstadt. Aquests actors secundaris van assolir una destacada autonomia més enllà dels artistes que promocionaven i són essencials per a comprendre la vida artística i musical de la Barcelona del període 1939-1960. Així, Joan Prats i el fotògraf Joaquim Gomis impulsaren un relat que propicià la comprensió de l'obra de Miró i, alhora, van donar suport a diversos projectes per a rescatar a Gaudí des d'una mirada d'avantguarda. Una aproximació idèntica a la que Prats mantingué en organitzar audicions de disc de Bartók per a Club 49. Així mateix, aquesta tesi apunta que només en algunes petites seus (Sala Gaspar, Institut Français o Casa Bartomeu) fou possible disposar de la calma i la curiositat necessàries per a una formació en l'art nou. Aquests espais de socialització acolliren als cercles selectes que aquesta tesi aborda: el sofisticat Club 49, l'especialitzat Cercle Manuel de Falla i les actives Juventudes Musicales Españolas. Amb l'objectiu d'afavorir la claredat expositiva, es dedica la primera part a les arts plàstiques, centrada en l'experiència del "fotoscop", i la segona a la música contemporània. Però, en realitat, el marc sociocultural i polític d'ambdues parts és comú, pel que, tot sovint, els fets i els protagonistes coincidiren al temps i l'espai, ordint-se una rica xarxa de relacions gairebé impossible de descabdellar, però que s'ha teixit al llarg del text. Els relats que s'esbossen a cadascuna de les dues parts empren estratègies diferents. Primer, Gomis i Prats es pregunten de quina manera s'ha de fotografiar una obra d'art. Al relat s'entrelliguen dos creadors: Miró, l'amic íntim amb qui comparteixen anhels, confidències i projectes; i Gaudí, l'heroi ja desaparegut, de qui només restaven les seves obres arquitectòniques als carrers de la ciutat. El "fotoscop" vehicula aquests interrogants i llança interpretacions d'un impacte gens menyspreable sobre els estudis previs. En canvi, a la segona part, ha calgut partir de zero. Per tal d'explicar la singularitat dels cicles de "Música oberta", que impulsaren Juan Hidalgo i Josep Maria Mestres Quadreny, era necessari reconstruir arqueològicament les trajectòries dels músics, mecenes i plataformes de difusió de la música a Barcelona des del final de la guerra civil espanyola. En definitiva, tractaments anteriors havien establert aspectes parcials d'un tema que aquesta tesi doctoral aborda des d'una perspectiva de més complexitat: la constitució fonamental d'una rica xarxa entre els diversos agents. Els dos objectes d'estudi, els "fotoscop" i "Música oberta", es prolonguen fins a la mort de Joan Prats el 1970. Tanmateix, s'intenta demostrar que, al 1960, ja eren prou definits en el seu concepte i forma, en el procés d'institucionalització de l'avantguarda. D'aquesta manera, la tesi estableix les bases per a una anàlisi de la situació artística d'avantguarda a la Barcelona de la dècada dels seixanta que tingui en compte l'evolució dels modes d'intervenció cultural que s'havien forjat durant els anys anteriors.
| Data del Ajut | 15 de juny 2023 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Institució adjudicatària | - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
|
|---|
| Supervisor | Juan José Lahuerta (Director/a) & German Gan Quesada (Codirector/a) |
|---|