L'emoció és sempre social. Encara que des del punt de vista dominant, les emocions són la constància i prova irrefutable que els individus existeixen, i que són esgrimides com la prova empírica que ells són les nostres unitats d'anàlisis, el que tenim entre mans quan parlem d'emocions, és la societat sencera posada en escena en format persona. Aquesta necessària sociabilitat de les emocions ens ajuda a entendre que no és una simple casualitat que les emocions adequades es corresponguin als valors dominants de la societat. Al voltant d'una mostra d'emoció, s'aconsegueix desplegar una intensa activitat social destinada a orientar-la cap al més convenient: reprimir-la o fomentar-la, però sempre per a mantenir o canviar una determinada relació social. En la nostra societat, l'emoció representa el què l'individu ÉS amb majúscules. L'emoció és un procés. Allò emocional no ve donat sinó que es construeix, i per això, es pot construir a determinats subjectes com més emocionals que altres, per a poder garantir d'aquesta forma que mai podran formar part dels individus de ple dret. Subjectes com ara dones, nens, vells i gent del tercer món per exemple, es diu que són presa fàcil de les emocions i per tant exclosos de la racionalitat i de la democràcia dels individus. Però el fet que l'emocional funcioni com dispositiu de control social també possibilita la transformació social. Les emocions són, en la nostra societat, els indicadors de l'agència, per això la gent s'apropia de les normes culturals, però no de manera passiva, reflexiona amb la finalitat de resoldre les contradiccions i de produir intel·ligibilitat a mesura que construeix les seves identitats. Els individus reproduïm l'estructura social perquè tenim llibertat d'acció i d'emoció. L'emoció és discursiva. Les emocions es parlen o se silencien, però el més remarcable és que existeix un discurs sobre l'inefable en el cas de l'afectivitat. Les emocions es construeixen precisament en les narracions, no precedeixen a les narracions ni les succeeixen, passen en el moment mateix de la conversa encara que aquesta discorri en silenci, perquè el significat d'aquest silenci ja ho hem acordat lingüísticament. Els eixos. Aquestes tres afirmacions giren al voltant de dos eixos, mateixos que apareixen al llarg de tota la tesi i que a l'especificar-se donen lloc a les tres afirmacions. El primer és que les emocions són un dispositiu de control social i per tant són un procés de reproducció de la societat tal com és convenient avui dia. Atès que en la nostra societat la configuració de les emocions les vincula al cos, sembla que el cos hagi_de ser el nou terreny d'estudi, però aquí s'afirma que el cos és absolutament secundari. L'afectivitat té efectes corporals i depèn del cos per a expressar-se i en això no es diferencia del discurs, però aquest 'una mica més' que té a part del llenguatge és pura i simplement la seva característica d'acció. És la seva possibilitat de generar efectes immediats, d'establir a través de determinades pràctiques afectives relacions de poder. Que són més poderoses perquè ens hem oblidat del seu origen social i les hem col·locat allà on sembla que ens governen sense que ens adonem i on sembla que reflecteixen la veritat de l'individu: el cos. I sens dubte, una de les maneres que ha resultat més eficaç per a mantenir i reproduir cossos amb emocions individuals és el consum. El segon eix és el consum. El consum requereix emoció, requereix ser un acte de plaure en si mateix perquè l'economia no sigui tan avorrida i no hagi de recórrer als brutals mètodes de la industrialització. Establir les relacions en termes de consum, deixa molt clar que si volem veure alguna relació entre el nostre interior i el nostre exterior, cal pagar per això. És la via més fàcil i amena d'apropiació del món, fins i tot del propi cos i de les pròpies emocions. El consum d'emocions i les emocions com a consum donen compte del procés de creació i manteniment de la nostra societat actual. Psicosociologia emocional. Aquestes afirmacions i aquests eixos, suggereixen un punt de vista que s'ha anomenat Psicosociologia emocional, a la qual de moment li pertoquen dos quefers, el primer l'ètica i el segon els intersticis. La primera perquè en un espai on el que predomina és el control i el consum, els valors es troben en les emocions. Dintre d'un projecte ètic lligat al Construccionisme social, l'objectiu d'una teorització sobre les emocions és aconseguir que l'afectivitat no sigui reduïda a estats abstractes i absoluts transcendents als individus. D'aquí la importància de recuperar-les per a l'anàlisi psicosocial. Els segons perquè donada la ferma creença en la manca de control de les emocions, els individus es veuen impel·lits a desplegar tot un seguit de mecanismes de control, vigilància, gestió i adequació per a sentir correctament en tot moment. Per aquest motiu, la psicologia social té un espai d'estudi en les esquerdes de la normalitat, estar allí quan les expectatives no es compleixen i donar compte d'aquestes "fallades" en el sistema. Apunts metodològics. L'abordatge de les emocions requereix de l'anàlisi de la conversa per a fer explícit que és allí on es construeixen, on es dóna significat a les situacions i se les hi comença a "sentir" com a emocions, sempre d'acord amb les exigències del moment. Serviria per a evidenciar una vegada i una altra que allò que se sent com íntim i privat és recognoscible, equivalent i tremendament freqüent en tots i cadascun de nosaltres, però no per universal si no per negociat en la interacció social. L'emoció té un subjecte igual que ho té el discurs. Mentre que les emocions s'usen i adquireixen sentit per les seves relacions entre elles, tenen un subjecte posicionat emocionalment, amb un lloc de ple dret en l'entramat emocional. El subjecte que és producte de les paraules ho és també de les emocions. Però també es requereix una pragmàtica de les emocions, ja que l'emoció s'enuncia i de fet és una enunciació. Hauríem de teoritzar per quines coses serveixen les emocions i quines coses es poden fer amb elles, quines realitats construeixen, quins tipus de subjectes creen o necessiten i com són les relacions que s'estableixen entre elles. És important canviar les emocions, sentiments, passions i altres afectes menors pel constructe afectivitat, per a deixar clar sense adjectius, que aquesta afectivitat és social.
| Data del Ajut | 15 de set. 1995 |
|---|
| Idioma original | Espanyol |
|---|
| Supervisor | Tomás Ibáñez Gracia (Director/a) |
|---|