Aplicación clínica de la ecografía pulmonar en el estudio de la neumonía por SARS-CoV-2 y sus secuelas

Tesi d’estudis: Tesi doctoral

Resum

La pandèmia de la malaltia per coronavirus 2019 (COVID-19) ha suposat un dels majors reptes mèdics de la història moderna. La manifestació principal de la infecció és una pneumònia vírica que pot evolucionar en un percentatge significatiu dels individus no immunitzats a un síndrome de distrés respiratori agut amb una elevada mortalitat associada. A més, els supervivents d'aquesta pneumònia presenten ocasionalment seqüeles respiratòries de diversa índole, en alguns casos en forma d'afectació pulmonar intersticial. _x000D_ _x000D_ La present tesi està composta per 2 estudis prospectius. L'objectiu principal dels mateixos és avaluar la precisió diagnòstica de l'ecografia pulmonar (EP) en la predicció de formes greus de COVID-19 en pacients hospitalitzats, així com en la detecció de seqüeles pulmonars intersticials en els supervivents d'aquesta malaltia. _x000D_ _x000D_ El primer estudi analitza una sèrie de 200 pacients hospitalitzats per COVID-19 sotmesos a un protocol d'EP seriat els dies 1, 3 i 5 d'ingrés. El principal resultat indica que l'afectació ecogràfica és un predictor independent de deteriorament respiratori amb necessitat de trasllat a UCI. Concretament, es demostra que una lleu afectació ecogràfica en el moment de l'ingrés és capaç de descartar una posterior evolució a formes greus amb un valor predictiu negatiu del 99%. A més, la monitorització de l'afectació ecogràfica al tercer dia d'ingrés, permet millorar la precisió diagnòstica en la predicció d'aquesta evolució clínica desfavorable. _x000D_ _x000D_ El segon estudi avalua la utilitat de l'EP per identificar seqüeles pulmonars intersticials en 352 pacients després de 2 a 5 mesos d'una hospitalització per COVID-19. Els resultats determinen que el grau d'afectació ecogràfica en forma de línies B mostra una forta correlació amb els troballes de la tomografia axial computeritzada (TAC) i una moderada correlació inversa amb les proves de funció respiratòria. En analitzar la precisió diagnòstica de l'EP respecte a la TAC en la detecció d'aquestes seqüeles, s'evidencia una sensibilitat del 94% i una especificitat del 82%. _x000D_ _x000D_ En definitiva, l'EP emergeix com una eina valuosa en l'abordatge integral de la COVID-19, ja que permet predir el risc de deteriorament clínic durant la malaltia aguda i al seu torn, identificar les possibles seqüeles pulmonars en la fase de recuperació.
Data del Ajut18 d’abr. 2024
Idioma originalEspanyol
SupervisorMario Culebras Amigo (Director/a) & Eva Polverino (Director/a)

Com citar-ho

'