Analisis semántico de la comunicación biocibernética por medio del mapeo de patrones en ondas cerebrales

Tesi d’estudis: Tesi doctoral

Resum

Evidència científica planteja que els mecanismes oscil·latoris neurals tenen un paper primordial en funcions cognitives com l’aprenentatge, la memòria, l’activació sensorial i la percepció. Aquesta evidència suggereix que les oscil·lacions de banda alfa s’activen a regions corticals a través de múltiples sistemes sensorials, particularment quan aquestes regions estan involucrades en el processament d’informació irrellevant o distractora. Dins aquests processos de comunicació la capacitat de retenir informació per un curt període de temps és de rellevància per a tasques cognitives com ara la planificació i la competència verbal, ja que el sistema de memòria humana utilitza processos de codificació, organització i recuperació de dades. Aquest estudi respon les preguntes de recerca plantejades mitjançant els objectius següents; Primer: comprovar si els estímuls sensorials entrants com el soroll blanc binaural de 100 a 750 Hz millora el rendiment de la memòria visual de treball a curt termini. A més, cercarà explorar el comportament de l’activitat cerebral alfa vinculades a l’increment de l’atenció. Segon: considerant la importància de l’atenció en l’aprenentatge, aquest estudi buscarà mesurar la retenció i l’increment de l’atenció en pacients de 8 a 12 anys diagnosticats amb la síndrome hipercinètica mitjançant l’ús de processos d’estimulació i mapeig d’ones cerebrals per mitjà de l’eina d’immersió virtual BIOVIT. En aquest estudi s’han definit les preguntes de recerca següents: El soroll blanc binaural de 100 a 750 Hz pot millorar el rendiment de la memòria visual de treball a curt termini?; Hi ha alguna relació entre els nivells d’activitat cerebral alfa i l’increment de l’atenció? En participants de 7 a 12 anys diagnosticats amb la síndrome hipercinètica l’ús de l’eina d’immersió virtual BIOVIT Pot causar rendiments significatius en la retenció i l’increment de l’atenció? Aquesta investigació va buscar solucionar els problemes identificats en la revisió de literatura exposades en aquest estudi en relació amb certs efectes produïts per la interacció simètrica en la comunicació biocibernètica, validant els estudis previs que afirmen l’existència d’una correlació entre activitats a l’escorça frontopolar i el rendiment cognitiu. L’aportació d’aquest estudi s’emmarca en el disseny i la implementació de l’eina de prova i mesurament en immersió virtual BIOVIT; aquesta cerca mesurar l’atenció en poblacions vulnerables amb la síndrome hipercinètica. Dins del procés de validesa ecològica de l’eina, el seu ús va ser considerat pel fet que en la majoria de les proves neuropsicològiques les activitats complexes de la vida real i la manera com els individus manegen aquestes activitats al diari viure són difícils de mesurar, per consegüent, per a finalitats davaluació es va crear leina dimmersió virtual BIOVIT adaptat de la prova de múltiples mandats MET. Els resultats van mostrar que aquesta eina utilitzada per mesurar la retenció i l’augment de l’atenció va tenir un efecte estadísticament significatiu en el 77% dels participants permetent-nos inferir en els beneficis del seu ús acadèmic a diferents poblacions estudiantils. A més, podem concloure que l’eina BIOVIT creada i provada en aquesta investigació podria ser una alternativa viable econòmica i tècnica amb un alt grau d’eficàcia en comparació amb els models tradicionals d’educació a distància. Especialment quan donem èmfasi a poblacions vulnerables com la TDHA. Aplicant a nivell de diferents indústries aquest model daprenentatge organitzacional es va desenvolupar una empresa emergent per a la formació despecialistes en lús de realitat virtual a nivell acadèmic i negocis. Aquest benefici està representat per baixos costos d'implementació i integració amb entorns acadèmics, societat i negocis, a més de la diversitat d'aplicacions acadèmiques disponibles per a realitat virtual.

Data del Ajut30 de juny 2022
Idioma originalEspanyol
SupervisorJordi Vallverdu Segura (Director/a)

Com citar-ho

'