La insuficiència cardíaca (IC) suposa un important problema de salut amb una prevalença mundial entre l'1% i el 2% i una taxa de mortalitat hospitalària durant un episodi d'insuficiència cardíaca aguda (ICA) del 4-13%. S'ha descrit un període denominat "fase vulnerable" que inclou els 2-3 mesos després de l'alta durant els quals els pacients presenten un major risc d'esdeveniments adversos com la mort o el reingrés. Després d'un primer episodi d'ICA, l'evolució a IC es caracteritza per múltiples descompensacions agudes en les que sovint participa un servei hospitalari diferent. Aquestes hospitalitzacions condicionen el pronòstic dels pacients. Tot i això, existeixen pocs registres amb períodes llargs de seguiment de pacients amb ICA i la majoria son de pacients reclutats durant un ingrés hospitalari i no identifiquen als pacients amb un primer episodi. Els objectius d'aquesta tesi son tres. Descriure les característiques clíniques i valorar el pronòstic dels pacients atesos als serveis d'urgències hospitalàries (SUH) per un primer episodi d'ICA (ICAN) respecte als que consulten per ICA descompensada (ICAD). Identificar els factors de risc associats a la mortalitat intrahospitalària durant el primer episodi d'ICA i els associats a la rehospitalització o mort durant la fase vulnerable. Avaluar la història natural dels pacients després d'un primer episodi d'ICA atesos als SUH amb un període de seguiment perllongat. Per respondre a aquests objectius, s'han realitzat tres publicacions. El primer treball conclou que els pacients amb ICAN van presentar una comorbiditat menor, millor estat basal, dades de menor gravetat durant l'episodi i menor taxa de reingrés. Aquests pacients van ingressar mes freqüentment als serveis de cardiologia o unitats de cures intensives respecte als pacients amb ICAD que ho van fer a unitats de curta estada. La mortalitat crua intrahospitalària, als 30 dies, als 12 mesos i la reconsulta als 30 dies va ser menor en els pacients amb ICAN, però l'anàlisi ajustada únicament a la reconsulta als 30 dies va ser inferior en aquests pacients. Al segon treball es van identificar quatre factors de risc associats a la mortalitat intrahospitalària: la demència, la neoplàsia, la dependència funcional per les activitats de la vida diària i la gravetat de l'episodi. Els factors de risc associats a la rehospitalització i la mort durant la fase vulnerable van ser la hipertensió, la malaltia renal crònica, la cardiopatia valvular, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, presentar una classe funcional basal III-IV de la NYHA i la gravetat de l'episodi índex. Al tercer treball es va analitzar una cohort de pacients després d'un episodi d'ICA amb una mitja de seguiment de 2,4 anys per pacients. Destaquen 3 troballes importants. Els pacients donats d'alta després del primer episodi d'ICA van tenir una supervivència de 3,9 anys. Es va observar que a les hospitalitzacions per ICA participen diversos serveis hospitalaris i aquests pacients ingressen a tres serveis d'hospitalització predominants (Unitat d'Estada Curta, Cardiologia i Medicina Interna, que atenen entre el 20% i el 30% dels ingressos cada un). Tot i això, menys del 50% de les rehospitalitzacions posteriors per ICA van ocórrer al mateix servei del primer ingrés i es va observar un augment significatiu de les hospitalitzacions al servei de Medicina Interna al llarg de la historia natural de la IC. Gairebé un terç dels pacients va presentar una malaltia no controlada durant el primer any següent al primer episodi d'ICA. Aquest subgrup de pacients va requerir al menys tres consultes per ICA al SUH, va necessitar dos ingressos per ICA o van morir. El mal control de la malaltia es va associar a l'edat avançada, la pressió arterial sistòlica baixa i l'anèmia al primer episodi.
| Data del Ajut | 24 de nov. 2021 |
|---|
| Idioma original | Espanyol |
|---|
| Supervisor | Salvador Benito Vales (Tutor/a) |
|---|
Análisis de la historia natural de la insuficiencia cardiaca en una cohorte de pacientes que consultan en un servicio de urgencias hospitalario por un primer episodio de insuficiencia cardiaca aguda
García Sarasola, A. (Autor). 24 de nov. 2021
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
García Sarasola, A. (Autor), Benito Vales, S. (Tutor/a),
24 de nov. 2021Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral