Anàlisi química de sediments arqueològics de fogars de jaciments de terra del foc (Argentina)

Resum

La hipòtesis principal plantejada en aquesta tesis doctoral és si les análisis de química orgánica ens dónen noves dades, amplíen i corroboren la informació que normalment obtenim durant l'excavació d'un jaciment arqueològic amb l'aplicació de les tècniques d'estudi tradicionals, entenen per aquestes les anàlisis de la industria lítica, de la fauna, de la vegetació, dels sediments amb la micromorfologia de sòls, etc. A més, l'aplicació d'aquestes análisis s'han portat a terme en jaciments de Terra del Foc dintre dels diferents projectes que ha realizat la UAB-CSIC juntament amb altres Instituts i Centres de Recerca tant estatals com internacionals. Aquests jaciments ténen la particularitat de que al ser contemporanis de l'arribada dels primers colons europeus a la zona estant descrits a nivell etnogràfic per diferents autors i per tant podem a la vegada contrastar les dades obtingudes de l'excavació amb les dades escrites de l'època. Es van recollir mostres especials per a la realització d'aquestes anàlisis i en concret es van analitzar els fogars excavats de tres jaciments: Túnel VII, Lanashuaia i Ajej. Del jaciment de Túnel VII s'han analitzat una superposició de deu fogars que es van utilizar de manera estacional en diferents moments d'ocupació. De Lanashuaia s'han analitzat tres fogars: un de principal al centre de la cabana, un a l'entrada de la cabana, i una altre de perifèric a l'exterior de la mateixa, també s'ha analitzat el sediment adherit a una concentració de còdols utilitzats per escalfar els greixos. Del jaciment d'Ajej s'han analitzat els fogars principals de la cabana. A més s'ha analitzat també una mostra de sediment sense termoalterar de Túnel VII per tenir la información de la matriu del sediment arqueològic. L'anàlisis química emprada és la que normalment utilitza el Departament de Química Ambiental del CSIC de Barcelona en els seus anàlisis de paleo-sediments. La materia orgánica de la mostra de sediment s'extreu mitjançant disolvents (amb soxhlets o bé per ultrasons) i posteriorment es saponifica per separar la fracció neutre de la fracció àcida. La fracció neutre es torna a separar mitjançant cromatografía d'adsorció en columna segons la polaritat del disolvent empreat en tres fraccions diferents: hidrocarburs alifàtics, hidrocarburs aromàtics, i alcohols i esterols. Les fraccions s'analitzen per cromatografía de gasos i espectometria de masses i s'identifiquen i quantifiquen els compostos resultants. Els resultats es comparen amb referències ja analitzades o bé l'aparició de biomarcadors (bibliografía) ens donen un resultats directes sobre quins materials han estat empreats durant l'encesa del fogar, funcionalitat, possible durada de l'encesa, conèixer els procesos tafonòmics que els afecten i què cal tenir en compte a l'hora d'identificar els posibles orígens. Amb els resultats s'ha realitzat un estudi de comparació de les dades obtingudes amb els anàlisis d'estudi tradicionals i ha corroborat algunes dades i el que és més important: l'aparició de bimarcadors coms els àcids isoprenoïdes (mamífers marins) i alguns hidroxyàcids (α-hydroxyàcids, bivalvs) confirmen les dades i ajuden a identificar la funcionalitat dels fogars i podràn ser utilitzats en el futur per altres casos analítics.

Data del Ajut	30 d’oct. 2018
Idioma original	Anglès
Supervisor	Jordi Estevez Escalera (Director/a) & Joan Grimalt Obrador (Director/a)