Almacenamiento, Redes Viales y Economía Política en el Colesuyu (siglos XIII-XVI)

Resum

Aquesta tesi cerca comprendre els canvis en l'economia política de les poblacions del Colesuyu generats per la seva integració al Tawantinsuyu. Es discuteixen les estratègies de control incaiques i l'ús de les infraestructures locals al servei dels interessos de l'Estat a partir de l'anàlisi de la producció i les interaccions. En aquest context, s'analitza la gestió de l'excedent agrícola mitjançant l'estudi de les infraestructures d'emmagatzematge, així com els fluxos de moviment de persones, productes i idees mitjançant l'estudi del palimpsest viari. Es planteja una aproximació metodològica que combina la modelització de dades espacials i cronològiques amb la fotointerpretació d'imatges aèries, la prospecció pedestre intensiva i l'anàlisi arquitectònica, estratigràfica i cronològica aplicades a camins (trajectòries lineals) i magatzems (arquitectures fixes). Durant la segona meitat del període Intermedi Tardí, a partir del 1300 dC, l'emmagatzematge comunitari de blat de moro es va incrementar de forma sostinguda al mateix temps que el continu creixement de la producció agrícola a les valls de Lluta i Azapa. L'organització espacial dels sistemes d'emmagatzematge suggereix una centralització parcial i una gestió local sostinguda per col·lectius diferenciats a l'interior dels assentaments. Paral·lelament, les xarxes viàries van articular el sistema d'assentaments de les Valls Occidentals, identificant-se fluxos de moviment regulars tant transversals (entre pisos ecològics) com longitudinals (entre conques en un mateix pis), reflectint interaccions complexes i multidireccionals al llarg d'eixos vials diversos. Durant el període Tardí, a conseqüència de la integració del Colesuyu a l'imperi incaic, es va incrementar la producció agrícola excedentària com a part d'un procés d'especialització productiva de blat de moro. Així mateix, les infraestructures d'emmagatzematge van assolir la seva grandària i concentració, fet que suggereix una centralització més gran en la gestió de l'excedent al si de les poblacions assentades a les valls. Mentre que a la precordillera es va instaurar infraestructura d'emmagatzematge estatal destinada a capturar part de la producció local. El control viari es manifesta a través de la concentració dels fluxos en dos eixos vials principals que acaben formant part del Qhapaq Ñan, el camí Precordillerano i el camí Lluta, i l'establiment d'arquitectures i materials incaics als dos eixos.En síntesi, es planteja la implantació d'un ordenament incaic al Colesuyu fortament basat en les configuracions locals. La planificació del control estatal va afavorir l'adaptació i l'enfortiment de les infraestructures i dinàmiques locals preexistents en paral·lel a una baixa inversió en infraestructures incaiques, les quals van acabar orientant-se a ampliar i controlar la base productiva i la interacció regional mitjançant la centralització dels fluxos de moviments així com del control de la producció excedentària.

Data del Ajut	15 de set. 2022
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Rafael Micó Pérez (Tutor/a), Santoro Vargas, Calogero (Director/a) & Hayashida , Frances Mariko (Director/a)