Els granitoides Hercinians que conformen el nucli dels massissos de les Guilleries i el Roc de Frausa (NE Espanya) presenten una facies vermella d’alteració sota la discordança Permo-Triàssica caracteritzada per una intensa oxidació, albitització de la plagiòclasi, cloritització de la biotita, microclinització del feldspat potàssic i dissolució parcial del quars. L’albitització forma un perfil vertical de 150-200 m de potència on la major intensitat de l’alteració es produeix a la part superior del perfil a prop de la discordança i va decreixent amb la profunditat de forma progressiva, fins a quedar restringida a les parets de les fractures en les parts més inferiors dels perfil. L’albitització presenta una gran continuïtat lateral, de l’ordre de des enes de quilòmetres, sota la discordança Permo-Triàssica regional. Aquesta disposició espacial suggereix que l’albitització es va produir per la interacció del sòcol Hercinià pròxim a la superfície Permo-Triàssica amb aqüífers estables, desenvolupant-se també de forma similar en les altres litologies del paleozoic. La composició isotòpica de l’oxigen de la plagiòclasi albititzada (11-13‰ ), el feldspat potàssic microclinizat (12-14‰) i el quars secundari (≈12‰) presenta valors significativament més alts que els seus equivalents primaris i indiquen que la interacció de la roca amb l’aigua s’hauria produït a temperatures al voltant de 55ºC, i a profunditats de l’ordre de centenars de metres. Les datacions del feldspat potàssic microclinitzat (K-Ar) i la monazita secundària (U-Th-Pbtotal) presents a les fàcies albititzades indiquen que els perfils es van desenvolupar durant el període Permo-Triàssic. La zona situada entre el perfil d’albitització i la paleosuperfície sensu stricto consistiria probablement en un regolit tou desenvolupat en els mateixos granitoides i posteriorment erosionat durant el Triàssic Inferior i Mitjà, tal com indiquen els extensos dipòsits detrítics vermells rics en quarsarenites (i.e. facies Buntsandstein) dipositats en els rifts Triàssics de les Serralades Costaneres Catalanes i dels Pirineus. Tots aquests factors suggereixen que els perfils d’albitització vermells registren una extensa alteració sòdica del basament cristal·lí en estreta relació amb la paleosuperfície Permo-Triàssica i els ambients salins del paisatge Permo-Triàssic. Perfils d’albitització de les mateixes característiques han estat descrits al Massís Central Francès i al massís dels Sudetes (Polònia), suggerint la hipòtesi que aquest tipus d’albitització va ser una alteració àmpliament estesa durant el periòde Permo-Triàssic que va afectar de forma similar a les diferents litologies del basament Hercinià pròxim a la superfície.
| Data del Ajut | 17 de des. 2020 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Institució adjudicatària | - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
- Escola Universitària Politècnica de Manresa (UPC)
|
|---|
| Supervisor | David Manuel Gomez Gras (Codirector/a) & David Parcerisa Duocastella (Codirector/a) |
|---|
Albitization of the granitic basement of the Guilleries and Roc de Frausa Massifs (NE Spain) in relationship to the Permian - Triassic palaeosurface
Fábrega Alsina , C. (Autor). 17 de des. 2020
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Fábrega Alsina , C. (Autor),
Gomez Gras, D. M. (Codirector/a) & Parcerisa Duocastella, D. (Codirector/a),
17 de des. 2020Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral