Agreement and optionality: evidence from Spanish variation

Resum

Aquesta tesi aborda la sintaxi de la concordança de nombre. Concretament, se centra en dos fenòmens de variació en espanyol: la discordança de nombre (DN), entesa com l’absència de concordança en contextos monoclausals i biclausals, i la hiperconcordança (HC), que consisteix en la concordança entre un element de l’oració principal i un de la subordinada, ignorat límits sintàctics convencionals. Els dos fenòmens suposen un repte teòric per a l’anàlisi Sonda-Meta de Chomsky (2000 et seq.) i, de forma més general, per a la teoria de la variació, ja que són exemples d’opcionalitat lliure, sotmesos a variació idiolectal. L’objectiu de la tesi és proposar un model basat en l’operació Concordança (ang. “Agree”) que doni compte tant de les violacions de localitat com de l’opcionalitat. _x000D_ Al capítol 2 s’ofereix una revisió de la idoneïtat d’inserir el marc Sonda-Meta a la Teoria de Fases. Es defensa que un sistema basat en la simultaneïtat de les operacions Concordança i Transferència no és prou flexible i es proposa, en el seu lloc, l’adopció de la “Hipòtesi de Preservació de Fase” (HPF), per la qual el material transferit es manté a la sintaxi, de forma que la concordança a llarga distància (CLD) és possible. La HPF s’insereix en un sistema estrictament derivacional en què l’ordre relatiu de les operacions afecta la derivació de la fase abans de ser transferida. A partir d’aquests supòsits teòrics, es proposa un model en què la variació es codifica tenint en compte tres dimensions gramaticals: (i) el Lexicó, (ii) la sintaxi i (iii) la connexió sintaxi-interfícies. (i) és responsable de la variació interlingüística, mentre que la variació idiolectal depèn de (ii) i (iii)._x000D_ Al capítol 3 es caracteritzen els contextos amb DN: estructures datiu-nominatives (EDN) i oracions amb “se” de l’espanyol. A nivell teòric, s’ofereix una proposta basada en efectes d’intervenció per donar compte dels patrons alternants: un de concordança completa i discordança (a les EDN) i un altre de concordança parcial (de nombre) i discordança (a les oracions amb “se”). Aquesta anàlisi s’estén a les estructures amb “subjecte capritxós” de l’islandès. L’anàlisi comprèn els nivells de variació abans esmentats. Els efectes d’intervenció es deriven de l’ordre de les operacions sintàctiques (cf. (ii)) i de com l’operació Concordança respon al tipus d’intervenció. Concretament, es proposa la noció de “Meta impròpia” (cf. (i)) per a definir una classe d’interventors que no posseeixen trets suficients per satisfer els de la Sonda. Atesa aquesta valoració parcial, es postulen dos mecanismes de reparació: la reparació escindida (cf. (ii)) i la reparació per defecte (cf. (iii)), que donen lloc, respectivament, als patrons de concordança parcial i discordança de forma opcional._x000D_ Al capítol 4 s’exploren els patrons de concordança en contextos biclausals. Les dades d’ HA en espanyol es comparen amb descripcions prèvies de CLD d’altres llengües. D’aquesta comparació es conclou que cal analitzar la HA com un exemple genuí de CLD. Aquesta anàlisi es diferencia d’altres propostes que consideren que la CLD és el resultat de múltiples dependències locals. Així mateix, s’unifica el tractament de la concordança de nombre mitjançant l’aplicació de la intervenció als contextos biclausals. En aquest sentit, se suggereix que les oracions subordinades estan encapçalades per un D amb trets-phi i, per tant, es comporten com Metes per a la concordança. La transparència o opacitat d’aquests dominis es deriva d’aquests trets i de la relació estructural establerta amb l’oració matriu.

Data del Ajut	11 de nov. 2022
Idioma original	Anglès
Supervisor	Ángel Jesús Gallego Bartolomé (Director/a)