Adaptation before Anthropogenic Climate Change: A historical perspective on adaptation to droughts in Terrassa (1600-1870s, NE Spain)

Resum

El canvi climàtic antropogènic és un fenomen relativament recent, però al llarg de la història les societats humanes s’han adaptat a la variabilitat climàtica, als extrems climàtics, i als canvis climàtics graduals. Pensar històricament sobre el canvi climàtic pot contribuir a desenvolupar models més complets que expliquin els principis que governen les relacions dinàmiques entre clima i societat. En aquesta tesi doctoral, exploro dues maneres en què la mirada històrica es pot enllaçar amb la recerca sobre les dimensions humanes del canvi climàtic. En primer lloc, parteixo dels debats i els marcs analítics desenvolupats a partir de la recerca sobre el canvi climàtic actual per tal d’estudiar els processos adaptatius passats. Concretament, classifico les estratègies d’adaptació passades emprant taxonomies desenvolupades per comprendre l’adaptació actual, exploro l’adaptació a múltiples nivells, i torno a visitar el debat sobre les múltiples causes que impulsen l’adaptació (passada i present). En segon lloc, desenvolupo una aproximació històrica que pot ser útil per tal de situar els processos adaptatius actuals en una perspectiva més àmplia. Específicament, aplico una perspectiva a llarg termini que permet visualitzar com i explicar per què les estratègies d’adaptació es manifesten de manera diferent durant llargs períodes de temps._x000D_ L’anàlisi empíric d’aquesta tesi doctoral es presenta en tres capítols que examinen com una comunitat local, el municipi de Terrassa (NE Espanya), s’adapta als extrems climàtics (i.e., les sequeres recurrents) durant el període comprès entre el segle XVII i finals del segle XIX. El primer capítol empíric té per objectius a) entendre i documentar com les comunitats pre-industrials experimentaven i responien col·lectivament a les sequeres durant llargs períodes de temps, i b) posar en relleu quines amenaces i processos contemporanis no-climàtics condicionaven les respostes adaptatives documentades. Aquest capítol investiga de manera sistemàtica la tipologia, la cronologia, i el context de les respostes a les sequeres desenvolupades a la vila de Terrassa entre 1600 i 1715, mostrant com aquesta comunitat de l’Època Moderna va adoptar una mescla de respostes simbòliques, institucionals, i en infraestructures per tal de fer front a les sequeres recurrents. Les respostes documentades van canviar al llarg del temps, reduint-se de manera significativa a partir del primer terç del segle XVII. En aquest article, explico aquesta tendència discutint com el deute públic creixent i les guerres successives van poder limitar la gamma d’opcions de resposta disponibles._x000D_ El segon capítol empíric té per objectiu entendre l’adaptació multi-nivell als extrems climàtics en societats pre-industrials. Per tal d’assolir aquest objectiu, faig ús de material arxivístic per reconstruir i classificar el conjunt d’estratègies per fer front a les sequeres recurrents desenvolupades a nivell de comunitat i a nivell domèstic durant l’Època Moderna. Els resultats mostren com les famílies pageses van desenvolupar una gamma més àmplia d’estratègies que no pas les comunitats, tot i que moltes estratègies dels dos nivells se sobreposaven. Aquests resultats suggereixen que l’anàlisi multi-nivell és crucial per tal d’entendre la diversitat d’estratègies d’adaptació desenvolupades en societats pre-industrials. El capítol també discuteix quins són els límits metodològics alhora d’utilitzar fonts arxivístiques per tal de comprendre l’adaptació humana al clima durant el passat._x000D_ El darrer capítol empíric tracta sobre les implicacions de les transformacions socio-ambientals associades amb la transició de l’Època Moderna a la industrialització sobre l’adaptació al clima. En concret, el capítol documenta com l’adaptació a les sequeres va canviar a l’àrea d’estudi durant el període comprès entre 1600 i 1870s, quan la vila de Terrassa es va convertir en una ciutat industrial. Per tal de contextualitzar i historitzar els canvis documentats, discuteixo com els canvis a llarg termini en els règims de governança de l’aigua a Catalunya i altres agents de governança diferents de l’Ajuntament van poder condicionar les adaptacions locals a la sequera.

Data del Ajut	10 de maig 2017
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	Erik Nicolas Gomez Baggethun (Director/a), Victoria Eugenia Reyes Garcia (Tutor/a) & Iago Otero Armengol (Director/a)