A visual pathway structure-function relationship in central nervous system conditions mediated by antibodies (AQP4-IgG and MOG-IgG)

Resum

La neuritis òptica (ON) és una manifestació inicial comuna al trastorn de l’espectre de la neuromielitis òptica (AQP4-NMOSD) i la malaltia associada a anticossos anti-MOG (MOGAD), que són malalties inflamatòries rares del sistema nerviós central mediades per anticossos. A dia d’avui, no és clar si aquests pacients presenten dany subclínic de la via visual i si aquest s’acumula amb el temps, especialment a MOGAD. Per abordar aquestes preguntes, aquesta tesi proposa un estudi de línia base per interrogar dues de les cohorts més grans de AQP4-NMOSD i MOGAD disponibles, juntament amb una població de control sana aparellada, utilitzant tomografia de coherència òptica (OCT), potencials evocats visuals (PEV), morfometria de la fòvea i proves clíniques per avaluar els patrons diferencials de dany retinià en aquestes dues malalties, amb dades longitudinals per a un subconjunt de casos. A AQP4 NMOSD aquesta tesi demostra, a més del dany neuro axonal esperat als ulls amb història d’ON, una afectació dels ulls contralaterals i dels ulls “mai afectats” (de pacients sense antecedents d’ON). Aquest dany es caracteritza per pèrdua total del volum macular i engrossiment significatiu a la capa nuclear interna (INL) respectivament. Per explorar si aquestes observacions podrien atribuir-se a esdeveniments desmielinitzants inflamatoris del nervi òptic o al mal a les cèl·lules de Müller que expressen AQP4 a la fòvea en absència de una ON clínicament evident, es van avaluar en detall els canvis microestructurals a la retina de pacients amb AQP4-NMOSD analitzant la morfometria de la fòvea. Aquesta tesi demostra que l’àrea parafoveal està alterada en pacients AQP4-NMOSD que mai van experimentar esdeveniments clínics inflamatoris desmielinitzants de la via visual anterior; sent probable que aquests canvas siguin independents del dany neuro axonal relacionat amb esdeveniments desmielinitzants inflamatoris del nervi òptic, ja que les capes macular i peripapillar semblen no estar afectades als ulls sense història d’ON. Els temps de recuperació post-ON es van estudiar tant a AQ4 NMOSD com a MOGAD; Els ulls afectats (bilateralment o unilateralment) i els seus contralaterals sans en AQP4-NMOSD van mostrar una recuperació perllongada després de la fase aguda al volum macular total (mitjana de 0,08 mm3 i 0,35 mm3 per any, respectivament) mentre que es va trobar una disminució significativa en el gruix foveal (mitjana -0,06 μm per any) en ulls de 21 pacients sense prèvia història d’ON. A MOGAD, els volums maculars i el gruix foveal es van conservar en línia base i longitudinalment a tots els ulls no afectats per ON i no van mostrar diferències amb aquells de subjectes sans. Finalment, aquesta tesi investiga els canvis subclínics de la via visual en pacients amb AQP4-NMOSD i MOGAD amb funció visual central normal i la seva relació amb els resultats d’agudesa visual, demostrant que les anomalies visuals subclíniques (PEV retardat i pèrdua de gruix de les capes internes de la retina) poden ocórrer sense símptomes, i encara que es desconeix la rellevància d’aquestes anomalies subclíniques, el dany acumulatiu bé podria conduir al deteriorament clínic. A més, aquesta tesi demostra una sensibilitat més gran de l’OCT sobre els PEV en la detecció d’aquest dany subclínic en pacients MOGAD amb funció visual normal. En conclusió, he mostrat en aquesta tesi diferents patrons d’afectació de la via visual a AQP4-NMOSD i MOGAD i ressaltat la importància de l’ús de l’OCT i la morfometria de la fòvea per determinar el dany retinià asimptomàtic. Aquestes dades poden no només millorar el diagnòstic diferencial i el maneig dels pacients, sinó també contribuir a la comprensió dels mecanismes subjacents de la malaltia i la patogènia d’aquests dos trastorns.

Data del Ajut	2 de des. 2022
Idioma original	Anglès
Supervisor	Jaume Sastre Garriga (Director/a) & Matthew Craner (Director/a)