Aquest estudi té com a objectiu determinar l’impacte de dues lleis sobre la salut a Espanya: el RDL 16/2012, que va vincular més l’atenció sanitària als drets de la seguretat social i va inhabilitar als immigrants del dret, prèviament garantit, a l’accés universal a l’atenció sanitària; i la Llei Orgànica 2/2010, que permet la interrupció voluntària de l’embaràs, a demanda, fins a les 14 setmanes de gestació. Hem començat analitzant les obligacions d’Espanya en el marc de la llei internacional dels drets humans pel que fa al dret a la salut. Trobem que el RDL 16/2012 fou una mesura regressiva, contrària a la realització progressiva del dret a la salut contemplat per la llei internacional. A continuació, hem estudiat l’impacte de la llei en quatre indicadors de salut: salut auto-percebuda, salut mental, cribratge cervical i mamografia. Trobem que la llei no sempre està associada a pitjors resultats. Després de l’entrada en vigor de la llei, només observem pitjors resultats, estadísticament significatius, en la salut auto-percebuda de les dones Espanyoles i del Nord Global, en la salut mental de les dones del Nord Global i en les mamografies de les dones Africanes. Aquestes últimes són les que presenten pitjor salut, ja que tenen més tendència a declarar pitjors resultats en tots els indicadors, excepte el de salut mental, després de l’aplicació de la llei. Tot seguit hem estudiat si la Llei Orgànica 2/2010 ha donat lloc a més avortaments, que és un debat recurrent quan s’implementen lleis liberals sobre l’avortament. Hem observat que aquest tipus d’avaluacions són més acurades si s’estudia cada nacionalitat separadament. Tot i que la reforma de la llei coincideix amb diverses fluctuacions de les taxes d’avortament, com ara un pic l’any 2011 (un any després de la implementació), no hem trobat impactes estadísticament significatius en les taxes d’avortament del conjunt de la població . En canvi, estudiant els resultats per nacionalitat, observem que la llei ha tingut un impacte significatiu en les dones d’Àsia/Oceania. Malgrat això, amb les taxes d’avortament en descens entre les dones d’aquesta regió del món, caldrà veure si l’impacte de la llei perdurarà a més llarg termini. És important destacar que, després de l’aplicació de la llei, les tendències en les taxes d’avortament, encara que no són significatives, són decreixents entre les dones africanes i les d’Europa de l’Est i creixents entre les de l’UE-Oest i el Nord Global.. Aquestes diferències poden ser degudes al major nombre d’obstacles en l’accés a l’avortament que han de superar les dones d’aquestes dues nacionalitats que, al seu torn, estaria relacionat amb un nivell socioeconòmic més baix. Per acabar, donat que els nostres resultats relacionen els nivells d’avortament amb factors socials, i donat que la Llei Orgànica 2/2010 liberalitza els avortaments voluntaris, hem estudiat quins factors sociodemogràfics afecten la probabilitat d’un avortament voluntari, i si aquests varien segons la nacionalitat o amb el pas del temps. En general, hem trobat que els factors associats a un avortament voluntari són els mateixos entre les diverses nacionalitats i que aquests factors no canvien necessàriament amb el temps, però és la magnitud dels efectes la que tendeix a canviar. En general, ser jove (menys de 35 anys), tenir un nivell educatiu inferior i utilitzar mètodes anticonceptius està associat amb una probabilitat més elevada de tenir un avortament voluntari. Finalment, trobem un descens generalitzat de les taxes d’avortament, en gran part atribuïble als immigrants i a una probabilitat més baixa de tenir un avortament voluntari després de 2011. Això suggereix que no és d’esperar que lleis liberals d’avortament tendeixin a incrementar el nombre d’avortaments, però encara és necessària més recerca.
| Data del Ajut | 17 de maig 2023 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Supervisor | Jeroen Spijker (Director/a) & Ignacio Permanyer Ugartemendia (Director/a) |
|---|