Welfare by design: public responses to the distribution of old-age pensions

Una premissa bàsica de la recerca sobre la despesa en l'estat del benestar és que els incentius electorals són importants, amb els votants donant suport a l'expansió dels programes i oposant-se a les retallades. Tanmateix, l'evidència que dona suport a aquesta premissa és mixta. Partint d'estudis anteriors, argumentem que aquests aparents efectes nuls sorgeixen de la importància donada als beneficis socials més que no pas a la seva distribució. Desplaçant l'atenció cap a aquest darrer aspecte, argumentem que les preferències individuals sobre l'assignació de la despesa social depenen de la seva relació amb la vulnerabilitat econòmica. Les persones en situacions econòmiques segures donen suport a programes amb prestacions proporcionals a les cotitzacions, mentre que els qui es troben en posicions més vulnerables afavoreixen sistemes basats en les necessitats del beneficiari. Aquestes preferències heterogènies es tradueixen en avaluacions públiques de l'actuació dels polítics, la qual cosa proporciona un camí per a la connexió electoral. Ho provem en dues fases. En primer lloc, fem servir dades de l'European Social Survey per examinar com la precarietat individual modela les preferències sobre pensions contributives o no contributives. En segon lloc, fem servir la base de dades d'aprovació executiva per avaluar com la composició de la despesa en pensions i les percepcions del deute afecten el suport governamental a través d'onze estats europeus des del 1986 fins al 2019. Les troballes de l'estudi proporcionen proves consistents amb les nostres expectatives teòriques. Els resultats ressalten els fonaments microeconòmics dels incentius electorals dels polítics i ofereixen un camí per a especificar connexions entre l'assignació de la despesa en política social i la política de masses.