Vitamin D as an early predictor of multiple sclerosis activity and progression

IMPORTANCE: Encara no se sap si la insuficiència de vitamina D, que és comuna en individus amb esclerosi múltiple (EM), té un efecte advers sobre el resultat d'aquesta malaltia. OBJECTIUS: Determinar si les concentracions sèriques de 25-hidroxivitamina D (25[OH]D), un marcador de l'estat de la vitamina D, prediuen l'activitat i el pronòstic de la malaltia en pacients amb un primer esdeveniment suggestiu d'EM (síndrome clínicament aïllat). DESIGN, SETTING, AND PARTICIPANTS: L'estudi Betaferon/Betaseron in Newly Emerging multiple sclerosis For Initial Treatment va ser un assaig aleatoritzat originalment dissenyat per avaluar l'impacte del tractament amb interferó beta-1b precoç vs. tardà en pacients amb síndrome clínicament aïllat. Es van mesurar les concentracions sèriques de 25(OH)D a l'inici i als 6, 12 i 24 mesos. Un total de 465 dels 468 pacients aleatoritzats tenien almenys una mesura de 25(OH)D, i 334 pacients la van tenir tant en les mesures de 6 com de 12 mesos (sincronitzades estacionalment). Es va fer un seguiment clínic i d'imatges per ressonància magnètica dels pacients durant 5 anys. MAIN OUTCOMES AND MEASURES: Noves lesions actives, augment del volum de les lesions T2 i el volum cerebral en la ressonància magnètica així com recaigudes de l'EM i discapacitat (puntuació de l'Escala d'Estat de Discapacitat Ampliada). RESULTS: Nivells més elevats de 25(OH)D prediuen una activitat i progressió reduïdes en l'EM. Un increment de 50 nmol/L (20 ng/mL) dels nivells mitjans sèrics de 25(OH)D durant els primers 12 mesos prediu un índex del 57% més baix d'aparició de lesions actives noves (P < .001), un índex del 57% més baix de recaiguda (P = .03), un increment anual del 25% més baix en el volum de les lesions T2 (P < .001) i una pèrdua anual del 0,41% més baixa en el volum cerebral (P = .07) entre els mesos 12 i 60. Es van trobar associacions similars entre la 25(OH)D mesurada fins als 12 mesos i l'activitat o progressió de l'EM des dels 24 fins als 60 mesos. En les anàlisis que utilitzen nivells dicotòmics de 25(OH)D, valors superiors a 50 nmol/L (20 ng/mL) prediuen una discapacitat més baixa durant els següents quatre anys (Expanded Disability Status Scale score, -0.17; P = .004). CONCLUSIONS AND RELEVANCE: Entre pacients amb EM tractats principalment amb interferó beta-1b, uns nivells baixos de 25(OH)D a l'inici del curs de la malaltia són un fort factor de risc per a una activitat i progressió de l'EM a llarg termini. L'esclerosi múltiple és una causa habitual de discapacitat neurològica en adults joves. La majoria dels pacients experimenten episodis d'inflamació desmielinitzant (EM recurrent-remitent) seguits anys després per la progressió de la malaltia resistent al tractament i atròfia cerebral. El risc més elevat d'EM en individus amb una ingesta baixa de vitamina D o nivells baixos circulants de 25-hidroxivitamina D, així com una correlació inversa entre l'estat de la vitamina D i l'activitat de l'EM s'ha notificat8-11 i suggereix que la vitamina D està relacionada amb el procés de malaltia que condueix a l'EM i perpetua. No obstant això, els estudis clínics anteriors es van dur a terme en pacients amb una durada variable de la malaltia i no van poder determinar si la baixa ingesta de vitamina D és conseqüència de l'activitat de l'EM12 o si els nivells baixos de 25-hidroxivitamina D (25[OH]D) al començament del curs de la malaltia contribueixen a predir una progressió a llarg termini i discapacitat. Atès que la prevalença d'insuficiència de vitamina D (25[OH]D<50 nmol/L [20 ng/mL]) és alta,13 els suplements podrien beneficiar potencialment a un gran percentatge dels pacients amb EM. Per tant, ens vam proposar determinar si l'estat de la vitamina D a l'inici del procés de malaltia influïa en el curs de la malaltia a llarg termini entre els participants en l'assaig Betaferon/Betaseron in Newly Emerging multiple sclerosis ForInitial Treatment (BENEFIT).