Variació i norma en els clítics de datiu de 3a persona

No és gens excepcional establir restriccions de concurrència o un cert grau de substitució de clítics en les combinacions de clítics d’acusatiu i datiu. També és freqüent trobar el clític locatiu implicat en les estratègies de reparació d’aquestes incompatibilitats, mentre que les llengües que no en tenen han de recórrer a altres solucions en aquests casos. El propòsit d’aquest article és estudiar l’estructura subjacent del clític de datiu de 3a persona del català (en dos dialectes, que anomenem valencià i no-valencià) i comparar les combinacions de clítics amb altres llengües romàniques, específicament, amb l’italià –com a llengua amb clític locatiu– i amb el romanès i el castellà –com a llengües sense aquest clític–. A més, l’article pretén fer reflexionar sobre la normativa gramatical imposada en aquestes llengües.