Ultrasonographic Appearance of the Deferent Ducts in Dogs without Genitourinary Disease

En medicina veterinària, es descriu que els conductes deferents són visibles per ultrasò només quan estan patològicament engrandits. L'engrandiment anormal dels conductes deferents s'ha descrit principalment com a secundari a malalties infeccioses i neoplàsiques; tanmateix, no hi ha estudis que hagin avaluat les característiques ultrasonogràfiques normals d'aquestes estructures. Aquest estudi observacional prospectiu tenia l'objectiu de descriure l'aspecte ultrasonogràfic dels conductes deferents i avaluar la fiabilitat de l'ultrasò en la identificació d'aquests conductes en gossos intactes i castrats sense malalties genitourinàries. L'estudi també tenia com a objectiu comparar els mesuraments ultrasonogràfics amb els anatòmics post mortem, així com investigar la relació entre la identificació del conducte, la mida i els factors intrínsecs del pacient. L'estudi constava de fases ex vivo i in vivo en què es van fer avaluacions ultrasonogràfiques dels conductes a nivell de la pròstata en plans longitudinals (ubicació 1) i transversals (ubicació 2), així com el conducte inguinal (ubicació 3) i la regió escrotal (ubicació 4) en plans longitudinals. Es van incloure un total de 80 conductes deferents. Els conductes eren visibles com a estructures hipoecoiques tubulars aparellades delimitades per dues primes línies hiperecoiques, amb una aparença similar al blanc en el pla transversal. La identificació dels conductes era independent de l'estat reproductiu; tanmateix, sembla que l'estat reproductiu és el factor més important que influeix la mida del conducte deferent, i els gossos castrats mostren conductes deferents més petits.