Tres casos de complementos no prototípicos : los complementos seleccionados de medida, manera y lugar

En aquest article descrivim tres complements que són de difícil classificació en la gramàtica escolar: el complement de manera, el complement locatiu i el complement de mesura seleccionats pel predicat verbal. Tenint en compte que l'aprenentatge de continguts gramaticals a secundària es basa en l'etiquetatge de constituents a partir d'un conjunt finit de possibles funcions gramaticals, aquests complements escapen a les etiquetes tradicionals disponibles. En concret, es classifiquen com a complements circumstancials malgrat que sintàcticament tenen propietats, com l'obligatorietat d'aparició, que els diferencien dels circumstancials canònics. A l'article, amb l'objectiu d'incorporar el coneixement científic generat per la investigació en lingüística més recent, fem una proposta d'anàlisi adaptada a l'aula de secundària, on analitzem aquests complements com a modificadors seleccionats.