The pronunciation of vowels in the place names of Catalan-speaking areas

Aquest article revisa l'interès que ha despertat la pronunciació de les vocals en els topònims de les zones catalanoparlants. Tant Pompeu Fabra com Joan Coromines van fer referències succintes a aquest fenomen, però no va ser fins a la creació de la televisió catalana quan Francesc Vallverdú va establir implícitament tres normes de pronunciació: respectar la pronúncia local en determinats casos; respectar la pronúncia utilitzada a Barcelona per a determinades vocals tòniques i, finalment, respectar els diferents accents estàndards del català. L'article esmenta tots els topònims que s'han fet servir durant el darrer quart de segle i mostra l'èxit relatiu assolit amb les normes. La darrera secció de l'article defensa una pronunciació dels topònims d'acord amb el sistema vocàlic tònic i atònic de cada varietat individual. El veritable polimorfisme de les pronúncies es troba en la validesa de cadascun dels diferents accents per a articular els topònims que, localment, poden ser pronunciats amb un sistema vocàlic diferent.