Societat, política i COVID-19: les cultures (científiques) de l'epidemiologia

En aquest escrit s’ofereix una anàlisi de la situació de pandèmia que estem vivint, aproximant-hi des de la filosofia de la ciència i l’epistemologia. La idea central rau en mostrar que l’epidemiologia, igual que la resta de pràctiques científiques, és una activitat humana i social. Per això, s’ha volgut presentar una dimensió més complerta de la recerca. Ens referim a la que contempla al científic dins d’una societat, d’un llenguatge compartit, junt amb els seus prejudicis i creences. Des d’aquest punt de vista, es pot entendre a l’agent com algú que s’enfronta, a incerteses que intenta acomodar esdeveniments mutables a la seva arquitectònica epistèmica, la qual trontolla davant la novetat. Finalment, en tant que filòsofs, hem cregut pertinent oferir una crítica a certes reaccions per part de col·legues de professió, els qui, a causa d’una mirada vaga i senzilla de la ciència, moltes vegades provinent d’una concepció congelada de fa dos segles, han barrejat qüestions fonamentals per l’epidemiologia amb tot l’entrellat de retallades de llibertats que estem patint des d’abans de la pandèmia