Segregación residencial y políticas urbanas : convergencias y contrastes entre Barcelona y Santiago de Chile

L'article explora les relacions entre desigualtat social i segregació residencial a Barcelona, ciutat europea que ha estat presentada com a model de polítiques urbanes reformistes, i a Santiago de Xile, arquetip del desenvolupament urbà neoliberal a l'Amèrica Llatina. L'anàlisi mostra la complexitat de la relació entre la desigualtat i la segregació, i posa en qüestió l'existència d'una relació directa i simple entre una variable i l'altra, ja que totes dues s'alimenten mútuament, els seus efectes poden ser demorats en el temps i, en determinades circumstàncies, l'increment de la primera pot acompanyar-se d'una reducció de la segona. Així mateix, se subratllen les convergències i divergències entre les polítiques urbanes aplicades a les dues ciutats, i s'assenyala la importància que els processos històrics i les tendències globals han tingut en la seva configuració. Finalment, s'indica la rellevància de l'acció col·lectiva de la ciutadania en l'evolució de la segregació i de les polítiques destinades a fer-hi front.