Resistencia a quinolonas y betalactámicos en Salmonella enterica, y su relación con mutaciones en las topoisomerasas, alteraciones en la permeabilidad celular y expresión de un mecanismo de expulsión activa

BACKGROUND. Els mecanismes de resistència a fluoroquinolones i beta-lactàmics es van estudiar en aïllats de Salmonella enterica resistant als dos grups d'antimicrobians, aïllats al llarg del temps de dues pacients tractades amb fluoroquinolones. MÈTODES. Les relacions clonals entre les diferents soques es va establir mitjançant serotipificació i electroforesi en gel de camp polsat. Es van determinar els valors MIC per a beta-lactàmics, quinolones, cloramfenicol i tetraciclina. La presència de beta-lactamases es va descartar amb un assaig colorimètric. Les regions determinants de la resistència als gens gyrA, gyrB, parC i parE es van seqüenciar, i es va avaluar la importància de les mutacions en aquestes regions mitjançant assajos de complementació. Els perfils de proteïnes de membrana externa, l'efecte de fenil-arginil-naftilamida (PAN, 20 mg/l) sobre els valors MIC per a diverses quinolones i l'acumulació de norfloxacin en absència i presència d'un inhibidor metabòlic també es van determinar. RESULTATS. Es van trobar les següents mutacions: gyrA (Asp87 → Gly; Ser83 → Phe; Asp 87 → Lys), gyrB (Ser483 → Phe) i parC (Glu84 → Gly). Es van observar perfils de proteïnes de membrana externa alterats, inclosa la disminució d'expressió d'un equivalent a OmpF porina d'Eacherichia coli. L'eflux actiu de norfloxacin es va demostrar tant en un aïllat clínic com en una soca mutant obtinguda in vitro. En presència de PAN, els valors MIC per a l'àcid nalidíxic van disminuir 4-32 vegades (excepte en una soca), els valors MIC per peflloxacina van disminuir 4-16 vegades per a cinc soques de nou avaluades i els valors MIC tant per norfloxacin com ciprofloxacin no es va modificar o es va modificar dins d'un sol pas de dilució. CONCLUSIONS. La resistència als quinolones és la conseqüència d'una combinació de mutacions en gens que codifiquen topoisomerasa, permeabilitat alterada i eflux actiu. L'alteració de la permeabilitat i l'eflux actiu també contribuirien a disminuir la susceptibilitat a les beta-lactàmics.