Persistence of Biogeochemical Alterations of Deep‐Sea Sediments by Bottom Trawling

Els fons de pesca d'arrossegament s'han anat expandint cap a zones més profundes dels oceans des de mitjans del segle XX, i recentment s'hi han implementat estratègies per mitigar-ne l'impacte amb la finalitat de protegir les poblacions de peixos, com ara els tancaments temporals. En aquest cas hem investigat les propietats biogeoquímiques del sediment d'un fons de pesca d'arrossegament al canal de Palamós (Mediterrània nord-occidental) per avaluar l'efecte que té un tancament temporal de dos mesos en la recuperació de matèria orgànica sedimentada. En comparació amb zones no tractades, l'erosió i barreja constants del sediment dels fons d'arrossegament ha provocat una degradació més gran de les matèries orgàniques (pèrdua aproximada del 30%), així com un empobriment en compostos làbils (pèrdua entre el 52% i el 70%). Aquests impactes han persistit després del tancament temporal, cosa que posa de manifest que aquesta estratègia de gestió és insuficient per restaurar els fons marins. Tenint en compte l'expansió constant dels fons d'arrossegament, aquesta activitat podria tenir un impacte biogeoquímic significatiu i irreversible sobre les vores oceàniques a escala global, cosa que n'impedeix la capacitat d'enterrament de carboni.