Ocular Manifestations in Dogs With Facial Nerve Dysfunction

Objective: Per caracteritzar l'espectre i la freqüència d'anomalies oculars associades a la disfunció del nervi facial (FND) en gossos i per avaluar-ne els resultats clínics, amb una comparació específica entre races braquicèfales (BC) i no braquicèfales (NBC): Mètodes: Registres mèdics de gossos amb FND avaluats entre 2009 i 2023 al Servei d'Oftalmologia del Hospital Clínic Veterinari, Universitat Autònoma de Barcelona, es van revisar retrospectivament. Resultats: S'hi van incloure setanta-quatre gossos (84 ulls), sent el Bulldog Francès la raça més afectada (20; 27.0%). La paràlisi del nervi facial va afectar un 63.1% dels ulls, mentre que la parèsia va afectar un 36.9%. Les principals etiologies van ser idiopàtica (14.9%), iatrogènica (13.5%) i otitis mitjana/interna (12.2%). La sensibilitat corneal i el test de llàgrimes Schirmer I es van reduir significativament en els ulls afectats, sense diferències significatives entre els diferents tipus cranials. La queratitis ulcerativa va ocórrer en un 61.9% dels ulls, sent més freqüent i greu en gossos BC (p = 0.007). La funció facial es va recuperar en el 47.6% dels gossos. La recuperació no es va veure afectada per l'edat o el tipus cranials, diferien significativament segons el sexe (p = 0.043), i tendia a ser més alta en els gossos amb parèsia (p = 0.075). Els pitjors resultats oculars estaven vinculats a valors d'estesiometria inferiors (p = 0.023) i la presència d'uveïtis anterior (p = 0.037). Al final de l'estudi, es van enuclear catorze ulls (17.6%). Conclusions: La FND comporta un pronòstic reservat en gossos, amb menys de la meitat que assoleixen una recuperació funcional. Els trastorns oculars superficials, particularment la queratoconjunctivitis neurogènica seca i la ulceració neurolèptica, eren freqüents i sovint conduïen a resultats pobres, especialment en els gossos BC. El tractament oftalmològic precoç és crucial per preservar la visió