Observació, discerniment i acció en una ecopedagogia per a l'Antropocè

L’ecopedagogia pretén transcendir una formació purament científica mediambiental per proposar canvis educatius fonamentals que incideixin en la forma de vida i relació amb la Terra, amb la vida i amb els altres, especialment els més desafavorits. Per això l’ecopedagogia és una pedagogia radical, perquè va a l’arrel dels problemes. Representa un repte per a un aprenentatge que respongui millor als greus desafiaments derivats de la situació actual de canvi climàtic i discriminació en l’accés als recursos naturals. És una problemàtica que afecta els drets de les generacions que estan per venir. L’article intenta clarificar conceptes, prioritzar objectius i contribuir a definir competències. Especialment, el canvi d’actituds que potenciï la conscienciació per assolir una cultura centrada en la Terra, la vida i els altres dins d’una ciutadania planetària imprescindible en el moment que ens toca de viure i que anomenem Antropocè o era humana.

També s’intenta presentar un model que va parteix de l’observació, el discerniment de la gravetat de la situació i l’acció que pot fer l’educació per contrarestar els efectes perniciosos i aproximar-se a la sostenibilitat. Aquest model inclou tota una sèrie d’experiències didàctiques per a l’acció ecopedagògica.