Modernitzar la natura a la Barcelona de principis de segle XX: roques i peixos entre la ciutat i el territori

A principis de segle XX, el parc de la Ciutadella fou un magnífic aparador urbà per mostrar una natura atractiva i moderna. Un immens mamut del quaternari hi ressuscità gràcies a les possibilitats que li brindà el nou procediment constructiu del ciment armat. L’escultura donava a conèixer al públic barceloní una espècie extingida de gran mamífer; no una espècie qualsevol, sinó una de la qual se n’havien trobat restes a Catalunya. Era una declaració d’intencions del programa de popularització de les ciències naturals que s’havia de desplegar en aquell espai «verd» de la ciutat, el qual volia oferir una visió «moderna» i «catalana» de la natura, que incloïa la fauna pretèrita. El programa estava impulsat per la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, organisme municipal creat, l’any 1906, per canalitzar l’agenda del catalanisme polític a l’esfera científica. La comunicació se centra en dues exposicions, menys espectaculars que el mamut, però que, no obstant, van ser tant o més ambicioses. Es tracta de la Col·lecció de blocs petrogràfics, iniciada el 1907 davant del Museu Martorell, a manera de mostrari dels recursos geològics de Catalunya; i de l’Exposició de Piscicultura i pesca, inaugurada el 1912 al Castell dels Tres Dragons, que mostrà els resultats d’una iniciativa piscícola endegada pel Laboratori ictiogènic del Parc zoològic després de diverses campanyes de repoblació.