Materialitats de la dominació : paisatges, espais i arquitectures del poder industrial a la conca minera berguedana (XIX-XX)

L'àrea prepirinenca de l'Alt Berguedà (Barcelona) visqué, a partir de finals del segle XIX, un procés d'industrialització progressiva al voltant de l'extracció de carbó. Amb aquest procés, el territori es convertí en part de la perifèria energètica i productiva de l'entorn industrial de Barcelona, la qual cosa hi provocà ràpides i profundes transformacions socials, culturals i econòmiques. Les fonts orals, la documentació històrica i la pròpia materialitat del paisatge i de les estructures ens acompanyen aquí per abordar i caracteritzar les formes de vida del poder industrial a través de la seva anàlisi formal. L'establiment del domini industrial no fou només un procés productiu o econòmic, sinó que també implantà unes noves relacions de poder codificades en la ideologia i la mentalitat moderna subjacents a la nova configuració de l'espai. Per aquest motiu, al present article s'hi analitzarà el context de ràpida integració d'aquesta zona rural al capitalisme amb el creixement d'una classe burgesa industrial, emparada per cossos públics armats i una classe d'enginyers, tècnics i empleats superiors des de les seves plasmacions materials. Amb aquestes informacions es pretén copsar la condensació de mentalitats, ideologies i identitats a través de la lectura del territori i de les pròpies llars, entenent que constitueixen el desplegament material de la seva articulació social, cultural, simbòlica i funcional.