Male long-Evans rats: An outbred model of marked hypothalamic-pituitary-adrenal hyperactivity

Les soques de ratolins i rates difereixen en les característiques conductuals i fisiològiques, i aquestes diferències poden ajudar a explicar els resultats discrepants entre laboratoris i seleccionar millor la soca més adequada per a un propòsit concret. Les diferències en l'activitat de l'eix hipotàlem-hipòfiso-adrenal (HPA) són particularment importants donat el paper fonamental d'aquest sistema en la determinació de les conseqüències de l'exposició als factors estressants. En aquest sentit, les rates LongEvans (LE) s'utilitzen àmpliament per a la investigació sobre l'estrès, però no hi ha cap estudi específic que pretengui caracteritzar completament l'activitat HPA en LE versus altres soques utilitzades de manera extensiva. En un primer experiment, les rates LE van mostrar uns nivells d'ACTH i corticosterona en repòs més elevats només a certs punts del ritme circadiari, però una resposta molt superior a l'estrès (un entorn nou i natació forçada) que les rates Sprague-Dawley (SD). En conseqüència, es va observar un augment de l'expressió de l'hormona alliberadora de corticotropina (CRH) al nucli paraventricular de l'hipotàlem i una reducció de l'expressió dels receptors glucocorticoides a la formació hipocampal. A més, són hiperactius en entorns nous i propensos a adoptar un comportament passiu quan es comparen amb les rates SD. Per demostrar que la funció HPA alterada té un impacte fisiològic marcat, hem observat en una altra sèrie d'animals un pes del timus molt inferior en els ratolins LE que en les rates SD. Finalment, per demostrar que les soques de ratolins i rates tenen més probabilitats de tenir una major resposta HPA als factors estressants que la majoria de les altres soques, hem estudiat els nivells basals i d'estrès dels hormones HPA en les rates LE versus Wistar i Fischer, aquesta última considerada un exemple d'alta resposta HPA. Un altre cop, les rates LE van mostrar uns nivells més elevats d'ACTH que tant les rates Wistar com les Fischer. Atès que la capacitat de resposta a l'estrès de les rates LE és més forta del que s'havia informat anteriorment quan es comparen altres soques de ratolins i estan disponibles al mercat, podrien ser un model adequat per estudiar les implicacions conductuals i fisiològiques d'un eix HPA hiperactiu en condicions normals i patològiques.