La transformació del medi natural al paisatge agrícola al llarg de l’època antiga. L’exemple del jaciment de Foneria (Barcelona)

Es presenten els resultats dels estudis multidisciplinaris duts a terme sobre les restes arqueològiques documentades en una excavació preventiva, efectuada l’any 2009 al municipi de Barcelona. La localització del jaciment, en un sector particularment significatiu per a l’estudi de la relació entre l’entorn natural i les activitats antròpiques, i la propensió del medi deltaic a la conservació de restes orgàniques van permetre un plantejament investigador força ampli. En vista de la interpretació de les restes arqueològiques, es ressegueix el naixement, l’evolució i el cessament de l’assentament humà en aquesta zona, des de l’època ibèrica fins a l’edat tardoantiga. A més, s’analitzen uns quants aspectes relacionats amb l’adaptació al medi natural i la seva transformació per a finalitats productives, amb particular atenció a les formes del territori, a la gestió hídrica, al comerç de productes pocs representats en els registres arqueològics i, finalment, als canvis en el paisatge vegetal derivats de les activitats agrícoles.