La re-traducció catalana de les sensacions auditives en l'obra de Marcel Proust

Partint del fet Marcel Proust defineix l’escriptura com a traducció en el volum conclusiu del seu cicle novel·lístic, Le temps retrouvé, i situa així la tasca traductiva de manera metafòrica al centre de la seva poètica, aquest paper planteja que, segons aquesta perspectiva, qualsevol traducció de la seva obra es pot concebre com una re-traducció, és a dir, la traducció d’una traducció. Es tracta d’una re-traducció que ha de respectar els mateixos criteris esbossats en la teoria traductològica implícita de Marcel Proust. Si per a Proust escriure és traduir l’experiència, entesa com un flux d’impressions de tota mena, cal abordar la traducció d’À la recherche du temps perdu parant una atenció especial a aquest aspecte. Entre les diverses sensacions, les auditives juguen un paper fonamental per la seva qualitat indestructible. Analitzarem en la traducció catalana d’autoria pròpia, A la recerca del temps perdut, editada per Proa, alguns dels passatges més representatius.