Resum
Em proposo destriar les condicions de producció de la mirada televisiva. La meva tasca sociològica en estudiar les pràctiques i decisions artístiques rau en fer explícits els contextos socials d'aquesta activitat professional. Expliquem aquesta pràctica tant discursiva com pragmática a partir d'una anàlisi de contingut temàtic de 20 entrevistes a participants d'un rodatge televisiu. Amb l'aplicació del programa ATLAS.ti, s'han definit les pràctiques socials que constitueixen el motor de reproducció de la distinció social. Aquesta anàlisi qualitiativa m'ha permès concretar operadors teòrics polivalents com són habitus i capital (Bourdieu, 1979; 1994; 1998), sovint massa ambigus per a ser emprats empíricament. La font de legitimitat de les decisions artístiques prové d'un tipus d'habitus artístic, que hem anomenat habitus televisiu. La dimensió relacional i instrumental del rodatge passa a un segon pla pels entrevistats. En definitiva, contractes de dependència que s'amaguen mitjançant l'exercici de la violència simbòlica quotidiana configuren les identitats professionals del món de la televisió.
Idioma original | English |
---|---|
Pàgines (de-a) | 0089-109 |
Nombre de pàgines | 21 |
Revista | Athenea Digital: Revista de Pensamiento e Investigacion Social |
Volum | 12 |
Número | 2 |
DOIs | |
Estat de la publicació | Publicada - 2012 |