La cognificació de l'art

Amb el terme “cognificació”, un mot pres en préstec de l’argot de la Intel.ligència Artificial, designo alguns dels processos pels quals les obres d’art han anat convertint-se cada cop més en dispositius per a la generació de coneixement. En particular, d’una banda, es tracta en aquest article dels fenòmens d’artificació d’objectes reals, com és el cas de la caixa de sabates de Gabriel Orozco, fenòmens que es remunten als ready-mades de Duchamp i que es generalitzen en el darrer mig segle, i, de l’altra, el fenomen de les pràctiques d’investigació artística que s’han generalitzat en els darrers quinze anys, fenomen que alhora és d’artificació de la recerca. Aquests fenòmens de cognificació, que alhora són d’artificació estètica en sentit fort, plantegen el problema d’en què consisteix de fet la transformació de quelcom en un dispositiu cognitiu artístic. Per aclarir-ho es discuteixen algunes idees de Kant, de Danto i de Deleuze.